ESCAPAR

Avui no he anat amb moto. L'Ona ha entrat abans a treballar perquè tenia noséquè a la botiga. M'ha tocat anar en bus. Volia aprofitar per fer 5 minuts més de son però ha estat impossible. Tenia dos nois asseguts davant que no han callat en tota l'estona. Ostres! Quins tius més marujas i jo pensant que només les dones erem així. Han repassat totes les nòvies i ex-nòvies dels seus amics, han parlat que a certa edat (més o menys la meva) el que convé és assentar el cap i buscar parella estable... I jo que pensava que els homes parlaven de futbol i en casos excepcionals de temes més profunds i em trobo amb la típica conversa que puc tenir jo amb la Sara.

Després he agafat altra vegada el bus per baixar al centre. Havia de fer encàrrecs i m'han dit que m'ho agafés en calma, que hi havia moltes possibiltats que em quedés tot el matí pel centre. Significa això que ho havia de tornar a la feina fins a la tarda. Avui és festa a Barcelona, no aquí, però no us podeu imaginar la de gent que hi ha al carrer. És que tothom treballa a Barcelona? Fins i tot hi ha famílies amb nens que no han anat a la guarderia...

Jo me'ls miro, pensant: quina sort, poden passejar tranquils, sense preocupar-se, aprofitant el bon temps i el sol encara no pica (més aviat fa núvol). Clar que molts duen pensar el mateix de mi sense saber que jo vaig de despatx en despatx i de tan en tan a alguna botiga, fent encàrrecs per la feina.

He aprofitat per entrar en un casal de barri, del centre, aprop de casa. Hi ha cursos d'estiu: dansa i francès per viatjar. El primer seria per disfrutar i el segon per refrescar aquest francés tan rovellat que tinc. Haig de mirar economia i horaris.