EL MEU VEÍ DE SOTA

Cap de setmana altra vegada. Podria dir per fi! Vaig fer pont però com si no n'hagués fet. Tot el cap de setmana preocupada per la feina, pensant en temes nous i organització, quedant amb l'Ona per planificar possibles pica-piques dolços (era l'excusa ideal per menjar xocolata a la seva botiga) i amb la Sara per aprendre a fer pressupostos. Fent pluja d'idees. Preparant dossiers per ensenyar al meu cap.

El dimarts era el dia de descans. No es pot treballar un 11 de setembre. Em vaig llevar al matí per anar a títol individual i particular a la ofrena floral de la meva ciutat, vaig escoltar els discursos, vaig pensar que com cada any el PP sobrava. Tot i això els actes em van agradar. No puc dir el mateix de Barcelona.

Quasi una setmana després encara cueja l'actuació de la Maria del Mar Bonet i de Miguel Poveda. Es critica el cantautor per no ser català i per cantar en castellà. Què voleu que us digui, a mi directament no em va agradar el que van cantar, no se sentia el que deien, era com un guirigall. Simplement no van saber triar una bona cançó. La culpa no és d'en Poveda.

Vaig plantejar no parlar de política en el blog pero a vegades crec que carreguem contra les persones equivocades.

Us deixo amb la lletra d'una cançó, al no trobar la música...

· El meu veí de sota. Els pets

El meu veí de sota
és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.

Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard, portà la dona
i van obrir un bar restaurant.

Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforços i treballs.

El meu veí de sota era del PSUC,
valluitar per el nostre país vençut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar què és ser català.

El meu veí de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.

El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.

El meu veí de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
< no és just que em senti tan derrotat.>>

El meu veí de sota ara no surt,
creu que el que ll representa no té futur.
No sap què no va fer bé i pensa:
< si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys.>>