Aquest post havia d'estar per divendres, però ressacossa no podia escriure... ni quasi treballar.
El dijous vam tenir el fantàstic, meravellós i perfecte sopar d'empresa. Fora conyes, va estar molt bé. La sort és que no som molts a l'empresa, entre advocats, secretàries, premsa i informàtica devem ser una trentena. Vam anar a un restaurant de categoria, s'ha d'aprofitar un cop que paguen i el comitè de festes ens va preparar diferents sorpreses: Primer de tot havíem d'anar d'etiqueta, crec que semblava més un casament que un sopar d'empresa i portar un regal per algú, que es sortejaria al final de sopar. Ens van regalar un CD amb música, cançons que havíem comentat tot dinant que ens agradaven (si s'ho feien venir bé, els de la comissió, anaves a fer un cafè i com qui no vol la cosa et preguntaven: què portes de música al mp3 o quina cançó t'agrada?)
Tot i que la gent de l'empresa no és amb la gent que sortiria de festa un dissabte qualsevol, una situació com un sopar en que estava prohibit parlar de feina i obligat passar-ho bé, va fer que tots ens sentíssim una mica més companys i que ens coneguéssim més. Hi ha alguna secretària amb la qual quasi no he coincidit mai i alguns advocats ni em sonaven. El sopar va ser distès i agradable.
Sí, de tan en tan crec que és bo fer sortides d'empresa. Sobretot si hi ha sorpreses: Em vaig endur de regal un sofà inflable!
I la cançó avui és per....
la Lucía a qui li encanta:
boomp3.com
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 4 setmanes
3 comentaris:
Demà fem l'amic invisible a la nova feina i divendres sopar de l'antiga feina... i em fa molt més il·lusió el plan de divendres.
Que tinguis un mot bon 2008!
Que vagi bé!!!
Molt-molt-molt bon 2008!!!
Publica un comentari a l'entrada