Com fa ja dos anys vaig permetre’m un capritx car (ostres, que car, però perquè no fan descomptes que realment siguin descomptes?) per anar a veure Cirque du Soleil. Aquesta vegada vaig veure Quidam i l’M. m’hi va acompanyar. Era la seva primera vegada amb Cirque du Soleil però és un gran fan de Circ Cric.
Molt més fosca que Alegria, Quidam és la història de la incomunicació, començant per una nena i els seus pares i acabant per la societat en general, sobretot la industrialitzada. Em van agradar molt les referències a Magritte i el seu surrealisme, així com els espectacles grupals, els vestuaris i la decoració.
L’escenografia és espectacular i saben treure profits dels recursos més bàsics: com fer malabars i acrobàcies amb cordes de saltar o com tenir un home que vigila que l’acròbata no caigui sense que es noti, fent-lo partícip de la coreografia.
Em va agradar, em va fer agafar idees per espectacles d’en Sam (si havia d’estudiar disseny jo) i també em va fer venir moltes ganes de veure Circ Cric, que segur que amb moltes diferències, també em fa somiar.
Boomp3.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada