Recuperant-me de la tornada a la feina, accidentada després d’emocionar-me saludant a tothom però sense aixecar el cul de la cadira, a l’hora de dinar descobreixo que TV3 ha fet propòsits de nou any (jo encara no) i posa subtítols a les notícies. Ho deu fer pels sords però a mi, que dinar al menjador de l’edifici on treballo és com estar sord, m’és còmode. La gent ja pot xerrar que jo m’entero igual de les notícies. Això sí, demà hauré de seure una mica més aprop de la tele, que de lluny costa una mica de llegir.
A l’oficina bé, amb molts correus per llegir i molt poques ganes de treballar. Però com que tothom està igual anem comentant les vacances, els regals de reis (fent pase de models per ensenyar aquelles sabates noves, l’anorac...) i corrent per l’oficina per saludar el nou any amb la cadira del despatx, cadira amb 5 rodes, que em fan parar boja i ja han provocat un parell de blaus als genolls. Haig d’aprendre a frenar a temps o posar les mans, a fer revolts sense derrapar i a no agafar un atac de riure. No sí la tornada a la feina ha estat agradable, sobretot quan només hem tornat els pringats de secretaris i gent del “montón”. Els nostres caps tenen tres dies més de festa. Així dilluns ho tindran tot a punt per començar amb forces.
1 comentari:
I lo be que s'està sense caps?
Que no tornin! ;-)
Publica un comentari a l'entrada