PISOS...

Avui un company de feina m’ha parlat d’un pis que sap que es ven. M’ha explicat les característiques del pis i la zona. No m’interessa, però per zona perquè crec que per altres coses té bona pinta. Tampoc m’interessa el preu. M’ha preguntat si era car. Per mi sí, evidentment amb el meu sou no puc pagar quasi 300.000 euros per un pis de 90 m2. Li he dit: és el preu que posen les immobiliàries, no el que jo pagaria... pensant que em diria que jo era una racana i que és el què valen els pisos. S’ha posat a cridar: I diuen que hi ha crisis! Quina crisis? Amb aquests preus! Si és súper car!! Ningú els hi hauria de comprar res, que pringuin durant una temporada i sabran el que és bo.

Quina raó que té. Però alhora quina visió més somiadora. Em refereixo amb “visió somiadora” en pensar que les coses milloraran molt. Potser peco de pessimista però no crec que els pisos baixin un 30% com diuen a la tele. A la meva ciutat aquest canvi no s’ha notat. Han baixat com a molt dos o tres milions de pessetes respecte a fa un any. Hi ha anuncis que posen “rebaixats al 30%” M’agradaria saber el preu anterior, perquè és el mateix preu que en unes finques que no facin aquesta rebaixa. Sembla com aquelles males veus que diuen que a les rebaixes de roba es marca tot al 50% però com que no ensenyen el preu anterior no t’ho creus. Jo no és que no m’ho cregui, és que simplement és el mateix preu que un pis de les mateixes característiques que no s’anuncia com a rebaixat en unes altres finques. I mentrestant continuem buscant.