Fred, fred, fred i més fred. Molt de fred. Això és el que vaig sentir ahir al sortir de treballar i baixar amb l’Ona cap a casa. Anàvem amb moto i tot i que ella em tapava del vent encara podia notar el fred. Ella no volia ni córrer per no notar-lo tant.
La moto és un problema quan no tens un altre transport per anar a treballar i en canvi de fer un sol radiant com va semblar que començava a fer fa uns dies, comença a ploure. I no para. Encara que el sol avui acompanya, però no la calor.
Haig d’acceptar que el temps s’ajusta a la perfecció a les meves setmanes. Dalts i baixos. Amb moltes ganes de fer coses però apàtica a la feina (encara que estic avançant temes més ràpidament del què creia). Els dies se’m fan llargs per depèn quines coses però curts per poder fer tot el què vull i tinc planejat.
Hauré de llençar l’agenda.
El misterio de Pont- Aven. Jean-Luc Bannalec
Fa 2 hores
1 comentari:
Buff! És que no hi ha manera de que arribi el bon temps... tothom està decaigut i sense ganes de fer res... Zzzzzzzzz
Publica un comentari a l'entrada