EL CAP DE SETMANA...

comença el dijous. Així podria definir el meu cap de setmana. Dijous al vespre vaig anar al Poble Espanyol, a escoltar una mica de música. Els Amics de les Arts i els Pets feien un concert conjunt. Conjunt per mi és quan apart de tocar un grup darrera l’altre es fan aportacions entre ells. I axò van fer. En Lluís va sortir a cantar Reikiavik i després els Amics van cantar Agost. Jo tenia clar que us faria disfrutar d’una cançó d’ells i una de la que haguéssin cantyat junts, ho tenia clar des del pricnipi del concert. Però va i em toquen la més trista de els Amics (si la poso creureu que tinc problemes amb l’M.) i la que ja he posat d’els Pets…. Com que l’endemà em vaig passar el dia cantant una altra, és la que us poso.
Divendres va passar com va poder. Amb son.
Dissabte. Què dir de dissabte apart del mal de peus que tenia al vespre, la suada que vaig fer al tren i lo feliç que em vaig sentir de veure tanta i tanta gent a Passeig de Gràcia. Quasi no vaig avançar, no vaig arribar a Tetuan a l’hora de cantar Els segadors. Bé, no hi vaig arribar mai… Però allà estava. Allà havia d’estar!
I avui passaria la ressaca estirada al sofà mirant futbol (és un dir, quan només fas que xerrar i riure i quasi no mires la pantalla) amb els amics i una cervesa a la mà però això si jugués el Barça. Hi ha qui em contestarà que quasi juga el barça, ja m’ho han dit a la feina… però només per no sortir al diari amb el titular: “1 milió vol la independència però 4 milions miren la final” no la miraré. Em nego que m’amarguin el diumenge utilitzant-lo políticament.