PICARDIA

Després de noséquants dies ja reincorporada a la feina i mirant per la finestra penso: si estava millor a França, que no plovia i feia bon temps.

Perquè sí, una cosa és certa, ens va fer bon temps. Ens van avisar de risc de pluja a les tardes però vam gaudir de sol i no excessiva calor (encara que a tot arreu trobàvem cartells de com actuar en cas de cop de calor... si venen aquí a l’estiu no sé què els hi agafarà!)
Els dies van ser allò que esperava, o millor i tot. Relax. Relax i relax. Compartíem autocaravana entre quatre (dues parelles), ens turnàvem a l’hora de conduir i fèiem quilòmetres segons les ganes. Matí platja o passejada al nostre aire, tarda visita turística. Vespre cerveseta a una terrassa. No m’acostumaré als horaris francesos, dinen massa aviat, sopen encara més aviat i a la nit una té gana i re-sopa, però ens permetien poder gaudir de passejades vespertines-nocturnes.

Els amics de l’M. són grans amants de la literatura, sobretot francesa i a més estan fent noséquin projecte sobre visites turístiques en llocs emblemàtics literaris. Així que vam fer molta cultura francesa. Vam visitar la casa de Julio Verne a Amiens... mentre els nostres amics llegien fragments de llibres, feien fotos o anotaven coses a una llibreta que va tornar a París plena d’idees noves per portar a la pràctica.

Llàstima que jo vaig tornar amb la meva llibreta buida, sense noves idees cara a la feina o al temps lliure, quan em busco les activitats que em fan oblidar que la feina no és lo meu.

No, Picardia no és la França més turística però val molt la pena de passejar pels seus pobles.