BANYS TERMALS I PEDRES CALENTES

Avui semblarà que sigui columnista d’una revista d’aquestes de moda i bellesa, fent propaganda de l’spa on vaig anar dissabte. Sí, aquest dissabte passat me’n vaig anar a fer una sessió de banys i massatges relaxants... Era un regal i s’havia d’aprofitar.

Vaig aprofitar el dia, començant per una visita al poble on hi ha el balneari on vaig anar. Hi ha pobles amb categoria. Aquesta era alta, amb les seves casetes modernistes, els seus passejos peatonals i el centre del balneari, enmig del poble però integrat a ell, amb uns jardins ideals per desconnectar unes hores de la feina. A dintre m’esperava una hora de banys termals, raig d‘aigua a l’esquena i a les cames, etc. que em van servir per intentar treure’m aquelles contractures que em començo a notar i alhora intentar, sense èxit, desconnectar de la feina. Després em va tocar una sessió de massatges amb pedres calentes. Per fi vaig desconnectar una mica, els 5 minuts que em vaig adormir. Perquè o vas molt conscienciat o no et relaxes gaire, ja que penses: ara el jacuzzi es queda buit, és la meva oportunitat, o ara corro cap al raig d’aigua freda, que se’m colaran (és el problema de no tenir un passe VIP i anar-hi amb la resta de mortals). I a les pedres calentes el pensament recurrent és: ostres com cremen, però no podeu tenir més cuidado? Els primers cinc segons. Després hi ha un moment que el teu cos no pot més i t’adorms. Llavors deu ser quan realment estàs relaxat i veus que ha funcionat el tractament. També ho notes quan la resta de dia no serveixes per res, quan estàs tot el dia en un núvol alhora que un cansament feixuc et cau al damunt. Crec que necessitava tot un cap de setmana de relax!

Com que vaig passar una hora llarga a l’aigua quan en vaig sortir em vaig tancar una hora més als vestidors. Ho havia d’aprofitar i havia portat tot el meu arsenal de cremes, la meitat regalades en promocions, que tenia a casa. Vaig aprofitar embatumar-me el cos, fer-me massatges de cara manuals, provar l’últim pentinat de moda o maquillar-me una mica per veure si m’afavoria... Podia sortir del vestuari apunt per una sessió de revista, amb fotografies i crítica apunt.

Pel tema feina encara hi vaig estar donant unes quantes voltes més. Potser seguiré el consell del meu cap i m’introduiré al món del twitter corporatiu. M’ho puc agafar com una nova feina i un nou aprenentatge.