SUANT LA CANSALADA

Encara que avui sembli un dilluns he fet el que tocava i he anat al gimnàs, com cada dimecres. Últimament no sé on tinc el cap, per sort avui volia fer piscina, que feina com uns 20 anys que no en feia (des dels cursos escolars, la veritat és que la piscina no m’agrada gaire com a forma d’entrenament): M’he deixat les xancletes. No podia anar a la sala de màquines (que no vol dir que les utilitzi, perquè només m’acosto a la bicicleta i al rem, em dedico a fer estiraments i pilates en un racó...) perquè no portava les bambes, ni la roba interior adequada. Així que descalça i desitjant que ningú em renyés m’he dirigit a la piscina. La qüestió no era fer una competició de quantes piscines podia fer, ja que m’ho he agafat amb una certa calma i apart, no disposo de molt de temps. Els meus entrenaments s’han convertit en fer el màxim de profit en el mínim temps possible. Sóc una experta de quins exercicis duren poc i es poden fer.

Jo no vaig al gimnàs per veure com plou mentre jo estic a la piscina relaxant-me, o per provar totes les màquines possibles, o per suar al ritme d’una classe frenètica. És el que té voler tenir vida social, vida de parella, vida per una mateixa, vida laboral, etc. D’on trec el temps? Això em pregunto moltes vegades. Al gimnàs m’obligo a anar-hi una vegada a la setmana, i si puc dos, durant l’hora de dinar. Però es fa el que pot: entre anar al gimnàs, vestir-se, entrenar, dutxar-se, tornar a la feina i dinar només tinc 1:30h. Sort que sóc de les que es dutxa ràpid.

Això sí, surto amb el cap ple d’idees i de renovacions que vull fer. Però això serà tema d’un altre post.