Diuen que la feina ben feta té futur. La veritat és que no sé si es tracta de feina ben feta o mal feta però espero que tingui futur igual.
Avui he fet el meu primer enviament massiu de correus (ho sento per tots els nostres clients, a partir d’ara els bombardejaré a newsletters). Fa unes setmanes va sorgir la idea de crear una agenda d’actes i cursos que s’organitzen des de l’empresa, perquè cadascú en el seu àmbit en fa difusió, però no com a un tema sistemàtic de l’empresa. Després de mirar diferents models de correus que m’arriben de cursos vaig fer un mix i el vaig plantejar al meu cap. Li va agradar. Evidentment em va fer canvis (no seria ell si no en fes) i el vam ensenyar als altres treballadors, per aportar noves idees. Ahir, amb les idees incorporades vam votar pel model definitiu. I avui he fet l’enviament.
De moment ja he rebut felicitacions. La més important la d’una empresa que ens felicita per la feina ben feta i lo senzill que és en un cop d’ull tenir una idea de tot allò que fem “i convida a participar-hi”. Sense contar que és una carta personalitzada cap a la meva persona.
Sí, m’ha pujat l’ego. Però crec que de tan en tan un bany d’ego és bo. I més quan creus que necessitem ser una mica pro-actius amb els clients.
PD: Potser d’aquí poc maleiré aquest newletter. Mentre escrivia aquest post he rebut ja tres correus de gent demanant informació més extensa, descomptes especials, etc. Aix!
Roba còmode, ordinador a la falda i cigarreta a la boca. No som els i les cries histèriques als concerts, tampoc tenim la por de ser grans i no tenir un futur clar, menys encara som la Generació X, no som ni la generació. Som els inquiets que no podem pagar un pis i que no sabem què farem quan acabem la carrera. Existeix la crisis dels 30 i la crisi dels 18 però i la dels 25? Per ningú existeix, potser excepte per mi. La crisis dels que acaben els estudis i no tenen feina, la crisis del que no sabem què fer, la crisis dels malpagats, dels becaris...
Sóc la Inia, tinc una vintena d'anys, visc sola en un piset enano d'una ciutat mitjana.
1 comentari:
I tant que son bones les pujades d'ego de tant en tant, però és que a més has tingut una molt bona idea.
Ara com bé dius... se't gira feina! ;P
Publica un comentari a l'entrada