MANAGE UP

El cap de setmana va sortir un article a un dominical sobre l’art de guanyar-se al cap. El cap referit al teu superior.

L’article parlava d’una moda estesa als Estats Units de com fer la pilota al superior i així pujar esglaons. Per curiositat me’l vaig llegir, pensant que com sempre jo en canvi de pujar baixaria esglaons. Això de fer la pilota al meu superior no ho porto molt bé. O això creia fins que vaig llegir l’article.
En l’explicació general de què era el manage up hi vaig veure el piloteig pur i dur, de com camelar-te al cap i saber-te moure entre superiors, persones influents, etc. Allò que sempre he odiat tant d’algunes persones (entre altres un company de feina) que és tan polític que sap ser allà on hi ha el poder.
Però després de l’explicació inicial fan un resum dels cinc passos bàsics:
1) Fer-se veure.
2) Tenir clares les prioritats del teu cap.
3) Adaptar-se al seu estil de treball.
4) Veure més enllà de la teva feina.
5) Ser conegut per les solucions, no pels problemes.

Aquí ja vaig tenir alguns problemes. Jo, que em considero l’antítesi del meu company de feina, faig algunes d’aquestes coses:
1) Començo a reivindicar les meves feines. Treballo molt i només falta que algú es pengi les medalles. No sortiré a ple balcó a proclamar-ho, però com a mínim sortir als crèdits.
2 i 3) Em fixo en la manera de treballar del meu cap, començo a saber què li agrada i què no i per evitar repetició de feines o males cares, sí, m’adapto a ell.
4) Sempre he estat curiosa, no m’agrada tancar-me portes i a més crec que és important conèixer el teu voltant. Si el meu cap parla d’un article que ha llegit i ho troba interessant, no l’aniré a buscar de seguida pe`ro intentaré saber de què parla. Simplement per no sentir-me desplaçada i entendre les converses. I a més contant que el món dels advocats no és el meu.
5) Ostres! És que la veig tant evident! Si ets la típica persona que només es queixa què vols que s’esperi de tu?

Així que estic fent punts per escalar?