La rabia dels forasters

Segur que a més d’un ens ha passat que quan han vingut de fora amb propostes se’ns ha dit que era una molt bona proposta. I nosaltres havíem tingut la mateixa idea i ningú li havia fet cas.

Això és el que ha passat tornant de vacances. Hem tingut una reunió que teníem programada des de feia una setmaneta. La dona que ens la va demanar li interessa arreglar una cosa de la seva feina que té a veure amb la nostra, i així mataria dos ocells d’un tret.

El resultat? Una pluja d’idees seva, una proposta de treball seva, un calendari seu. Tot ho ha proposat ella. Nosaltres no li hem ni discutit. Cap problema sinó fos perquè: les idees estan escrites sobre un document des de fa com any i mig per mi, la proposta de treball l’he intentat engegar cinquanta vegades diferents i el calendari es queda sempre aparcat perquè és un tema secundari i no hi ha temps per fer-ho.

Si el projecte acaba tirant endavant me n’alegraré, perquè em donarà la sensació que per fi el portem a terme. Però que hagi hagut de venir una de fora reordenar la merda actual que tenim i deixar-ho maco, quan les idees ja hi eren, fa ràbia.