Uf... pensava que podría començar bé la setmana però aquí em teniu. Ara mateix hauria de ser a un bar fent anglès, perquè això és el que em vaig proposar ja fa un temps i cada dilluns em dic que començaré, que ho faré. Però aquí em teniu, escrivint al blog. La meva idea era recuperar l'anglès que estic perdent a marxes forçoses, no recuperar la gramàtica escrita sinó parlar. Aquest bar m'ho proposava, em proposava fer una trobada cada dilluns (i tu decideixes quins dies et van bé i quins no, no és obligatori) per xerrar amb la gent que hi hagués i volgués aprendre anglès o simplement parlar una mica per no perdre'l.
Avui ja estava a la porta de casa, apunt de sortir, quan m'he fet enrera. Qui hi haurà? Coneixeré algú? Parlaré? O estaré callada tota l'estona? El meu anglès serà tant patètic que no m'entendran?
La por m'ha acorralat i he corregut a refugiar-me a l'ordinador, a passar el temps. No tinc res a fer a casa, que les parets em cauen a sobre, però no m'atreveixo a entrar al bar avui.
Buff! anglès... porto tota la tarda estudiant, demà en tinc un examen i estic ben nerviosa. Per mi l'anglès també és un problema perquè si no el practico, el perdo... :S
Això que fa aquest bar està molt i molt bé! És una bona oportunitat per no perdre el nivell i n'estic segura que hi deu anar gent amb nivells molt diferents però tots amb el mateix propòsit: no perdre'l i millorar-lo. Per tant! Espero que els pròxim dilluns puguis escriure un post explicant l'experiència de xerrar en anglès en aquest bar!! ;)
(i depèn com encara en buscaré un per aquí Barcelona per anar-hi durant l'estiu o l'any vinent!)
No has de deixar que la por et controli, tu l'has de controlar a ella. Ma mare sempre em diu: De què serveix la vergonya? Tots estareu amb la mateixa por, i com més triguis a anar-hi més es coneixeran els altres. Dilluns que ve hi has d'anar. Segur que t'anirà molt bé, si no acabaràs com jo, ni sé anglès ni faig res per aprendre'l.
Roba còmode, ordinador a la falda i cigarreta a la boca. No som els i les cries histèriques als concerts, tampoc tenim la por de ser grans i no tenir un futur clar, menys encara som la Generació X, no som ni la generació. Som els inquiets que no podem pagar un pis i que no sabem què farem quan acabem la carrera. Existeix la crisis dels 30 i la crisi dels 18 però i la dels 25? Per ningú existeix, potser excepte per mi. La crisis dels que acaben els estudis i no tenen feina, la crisis del que no sabem què fer, la crisis dels malpagats, dels becaris...
Sóc la Inia, tinc una vintena d'anys, visc sola en un piset enano d'una ciutat mitjana.
2 comentaris:
Buff! anglès... porto tota la tarda estudiant, demà en tinc un examen i estic ben nerviosa.
Per mi l'anglès també és un problema perquè si no el practico, el perdo... :S
Això que fa aquest bar està molt i molt bé! És una bona oportunitat per no perdre el nivell i n'estic segura que hi deu anar gent amb nivells molt diferents però tots amb el mateix propòsit: no perdre'l i millorar-lo. Per tant! Espero que els pròxim dilluns puguis escriure un post explicant l'experiència de xerrar en anglès en aquest bar!! ;)
(i depèn com encara en buscaré un per aquí Barcelona per anar-hi durant l'estiu o l'any vinent!)
No has de deixar que la por et controli, tu l'has de controlar a ella.
Ma mare sempre em diu: De què serveix la vergonya?
Tots estareu amb la mateixa por, i com més triguis a anar-hi més es coneixeran els altres.
Dilluns que ve hi has d'anar. Segur que t'anirà molt bé, si no acabaràs com jo, ni sé anglès ni faig res per aprendre'l.
Publica un comentari a l'entrada