Aquesta tarda-vespre hem quedat per anar a la platja, a jugar a volei. Bé, per ser exactes a veure com juguen a volei. En Sam s'hi ha posat una estona però els que més han jugat han estat els seus companys de teatre amb uns nois que hem trobat a les pistes.
Crec que ara començo a disfrutar de la primavera-estiu. Relax després de la feina, sortir a prendre algo a una terrassa, jugar a volei, seure a la platja a xerrar... és un gust poder-ho fer i oblidar-se per unes hores dels mals rotllos i de les menjades d'olla de la feina.
El problema és que el dia que em decideixo a anar a la platja, al parc a llegir, etc. ho disfruto molt i em dic que ho haig de fer més sovint. Perquè encara que no ho sembli són coses excepcionals, no ho fem gaire sovint això d'anar a la platja a jugar. Potser per aquesta raó és la que ens fa disfrutar aquests moments.
Per cert! Ahir vaig anar al bar on xerren en anglés. En Sam em va acompanyar fins a la porta i va marxar.... Erem tres persones i jo quasi no vaig parlar, però ja em van dir que era normal, que ja m'animaria els propers dies.
La cançó d'avui és per mi la música d'estiu, de platja... És Jack Johnson, un surfer-músic hawaià
Ohh!! m'alegra saber que ahir decidissis per anar al bar aquest d'anglès!! :D:D
i quina enveja aquest post... jo també tinc unes ganes de platgeta, voley (o veure com hi juguen perquè sóc patètica) i llargues xerrades!! Ja falta menys per què ho pugui fer...
Disfruta moltíssim d'aquests moments i fes-ho tan sovint com puguis que és molt necessari desconnectar de tot i dedicar-nos una estona a nosaltres mateixos!
ooohhh... m´encantaria fer això de poder practicar l´anglés sovint i en un ambient així "informal". És normal que al principi estigues un poc tallada, però segur que quan et soltes disfrutes molt d´eixos ratets.
Roba còmode, ordinador a la falda i cigarreta a la boca. No som els i les cries histèriques als concerts, tampoc tenim la por de ser grans i no tenir un futur clar, menys encara som la Generació X, no som ni la generació. Som els inquiets que no podem pagar un pis i que no sabem què farem quan acabem la carrera. Existeix la crisis dels 30 i la crisi dels 18 però i la dels 25? Per ningú existeix, potser excepte per mi. La crisis dels que acaben els estudis i no tenen feina, la crisis del que no sabem què fer, la crisis dels malpagats, dels becaris...
Sóc la Inia, tinc una vintena d'anys, visc sola en un piset enano d'una ciutat mitjana.
3 comentaris:
Ohh!! m'alegra saber que ahir decidissis per anar al bar aquest d'anglès!! :D:D
i quina enveja aquest post... jo també tinc unes ganes de platgeta, voley (o veure com hi juguen perquè sóc patètica) i llargues xerrades!! Ja falta menys per què ho pugui fer...
Disfruta moltíssim d'aquests moments i fes-ho tan sovint com puguis que és molt necessari desconnectar de tot i dedicar-nos una estona a nosaltres mateixos!
ooohhh... m´encantaria fer això de poder practicar l´anglés sovint i en un ambient així "informal". És normal que al principi estigues un poc tallada, però segur que quan et soltes disfrutes molt d´eixos ratets.
quins records et porta la nit de Sant Joan ?
Publica un comentari a l'entrada