De cul. Així es pot definir la meva setmana. Emprenyada, agobiada, anti-social, mal pagada, fastiguejada, adormida, cansada, hipòcrita i finalment crec que feliç, contenta.
Quan em van oferir la nova feina sabia que s'acostava una conferència i que m'havia d'encarregar jo sola. Era la prova de foc. Durant aquests últims dies he dormit poc i malament, he anat amunt i avall per assegurar-me que la decoració de la sala on es feia l'acte era correcta, m'he emprenyat amb els encarregats perquè les meves ordres eren ignorades, no he vist cap dels meus amics ni he sortit, he rebut trucades hores després d'haver plegat de treballar, m'he hagut de comprar una super agenda i fer bona cara quan el cap em preguntava si me'n sortiria, pensant per dins que moriria en l'intent. He patit quan un conferenciant (un dels importants) ha trucat per anul·lar la seva participació per causes personals i he pensat "pel poc que cobro m'haig d'amargar d'aquesta manera?".
Però al final puc dir que estic contenta perquè la conferència ha anat bé. El cap ha estat content i he trobat una visita inesperada. Enmig de la conferència una veu darrera meu m'ha dit:
- Encara espero que vinguis a escoltar música
Era ell. El pijo.
Dormir aquest cap de setmana? No ho crec.
· You learn. Alanis Morissette
2 comentaris:
Moltes felicitats! :-)
oh, quin desenllaç més intrigant... esperem explicacions!!
(ànims amb la feina)
Publica un comentari a l'entrada