Divendres vaig veure anunciada una Masterclass de l’Alicia Keys al diari per clients de Movistar. M’hi vaig apuntar. No he posat cap cançó seva encara al blog i crec que no ho he dit mai, però l’Alicia Keys m’agrada molt. Veure un concert seu és un dels meus somnis des que la vaig descobrir, ja fa uns anys.
La invitació era per les primeres 600 persones que, codi en mà (rebut un missatge després de demanar invitació) arribessin a l’Espacio Movistar. L’Ona va venir amb mi, a fer quasi dues hores de cua i convençudes que no entraríem (som així de negatives...). Vam entrar. Vam poder seure. A quatre metres de l’escenari. Vam esperar nervioses que comencés. Explicació de l’acte: “heu d’estar en silenci, us explicarà les cançons que tocarà i al final podeu fer preguntes”. Va sortir. Va tocar quatre cançons (dues del nou disc, dues de velles) i va explicar la importància per ella de cada cançó. Les preguntes dels fans les vaig trobar molt òbvies.
Però vaig poder gaudir del que pensava que no podria mai: d’un “concert” en dimensions reduïdes. Potser és que em faig gran i evito les multituds, però sempre he pensat que a els concerts de l’Alicia Keys es disfrutàven en un teatre, en una sala, no en un pavelló d’esports. Degut a l’èxit, un concert d’aquestes característiques és quasi impossible i per aquesta raó, ahir poder aconseguir-ho, encara que fos per quatre cançons, unes paraules i una horeta, va valer la pena.
Pel que sé, la Sara encara no ha pogut aconseguir les entrades de l'Springteen. Aquest també el disfrutaria....
PD: La cançó no correspon a cap de les que va tocar. Els tres discos són molt diferents entre ells, i potser m’agrada més el primer de tots. Però aquesta cançó també.
boomp3.com
4 comentaris:
Sempre m'han agradat aquests concerts intimistes. És quant n'hi ha més sintonia entre artista i fan.
Quina sort que vau tenir, eh? ;-)
Sempre m'han agradat aquests concerts intimistes. És quant n'hi ha més sintonia entre artista i fan.
Quina sort que vau tenir, eh? ;-)
Quina sort poder gaudir d´un concert aixina!
Jo em vaig quedar amb moltíssimes ganar d´anar este estiu al de Calamaro, a Barcelona... i cada volta que ho pense m´agarra més rabia de no haver anat...
ai, si, un bon concert i amb poquet però devot public, em penso que amb això ja firmarien molts cantants i grups. les masses potser impressionen però també son tan inhumanes (quin comentari de iaiona...)
no siguis negativa, que "el no ja el tens"! :)
Publica un comentari a l'entrada