AS IS

La setmana passada vaig veure un anunci a una revista gratuïta de la meva ciutat d’una immobiliària. Donava consell per compradors i per venedors. Als venedors que concertessin una entrevista i als compradors els explicava la situació actual del mercat immobiliari: Els preus s’han estancat i actualment es poden negociar preus, a la baixa. Comento la notícia amb ma mare, com a mostra que les immobiliàries han d’acceptar una incipient crisis. La resposta clara i concisa de ma mare: aquests volen que els hi compris a ell un pis. Sí, hi estic d’acord, però no és això el que jo denunciava. Simplement constatava que les immobiliàries accepten que les coses no funcionen, que han de baixar preus.

Per la ràdio només sento a parlar que hi ha una crisis immobiliària i que no es ven res. M’ho crec. Però em costa creure’m que em diguin que els pisos baixen. Ho sento, no ho veig. Els preus a les revistes és el mateix que fa uns mesos enrera. No he vist cap baixada. Diuen que no es ven tant com abans, que les segones residències no es venen. I quina importància té això per mi? M’afecta d’alguna manera? No. No busquem una segona residència. Estem buscant un pis amb cara i ulls. La Sara ha demanat una rebaixa del pis que vol com li recomanen que faci a la ràdio. Diuen que estan sobrevalorats en un 25% o més. Ella només ha demanat baixar el preu en 4 milions. S’han rigut a la seva cara. Que si estava boja, que allò no es pot negociar, és massa rebaixa. I així estem. Esperant que el que anuncien a les notícies sigui cert.


boomp3.com