MANDRITIS

Última setmana de gener. Diuen que el gener és un mes que costa de passar per culpa del que s’anomena la pujada de gener: el règim després de les festes, les factures dels regals de reis... Aquest any no estic patint aquesta pujada de gener.
N’estic passant una de diferent. No m’envolta la tristor del gener, sinó la mandritis, les poques ganes de tornar a començar. La poca feina que hi ha durant el mes de gener, esperant que la gent s’activi. Els dies tampoc acompanyen, uns dies de calor que avui ha canviat en un dia fred, però sempre dies grisos, amb núvols. El que ve de gust és estirar-se al sofà amb la manta i pensar en tot allò que al febrer començaré a fer. Sí, m’esperaré a febrer perquè al gener m’haig de concienciar. M’haig de concienciar del que haig de fer, que tinc molta feina. Tinc tots els propòsits de l’any anterior (fets al setembre) i guardo tot el material treballat a la feina dins capses, preparant el terreny per els nous actes.
Sí, dec tenir la tant temuda pujada de gener. Santa mandritis.


boomp3.com