NO ÉS TAN FÀCIL

Fa uns dies van fer una entrevista a la ràdio a un home a qui han pre-jubilat i ha aprofitat per fer-se emprenedor.
Envejo a la gent que es pot plantejar treballar en la seva pròpia empresa però hem de tocar de peus a terra. No és tan fàcil. Si a mi em pre-jubilessin el meu sou seria tan baix que no podria pagar amb les indemnitzacions tots els deutes i amb la pensió buscar-me un nou negoci. Aquell home no sé a quin món viu però la majoria de gent que conec no tindria aquesta opció.
Buscar-se un negoci i tenir sort tampoc és tan fàcil. A vegades miro una pàgina web dedicada a emprenedors,. Les seves idees estan basades principalment en tecnologies informàtiques, un món que no entenc, i les idees que donen les tenen una de cada 100 persones. No és tan fàcil tenir una idea que funcioni i allà ho planegen com si sortissin com bolets, de cop et fas emprenedor. No, no ho veig així i que m’intentin vendre la moto m’emprenya.
M’emprenya veure que hi ha gent que viu en un món en que es pot plantejar pre-jubilar-se perquè les despeses queden cobertes amb la indemnització, tenir la idea genial i creure que és de tontos que no ho faci tothom. No és fàcil. Alguns no ens ho podem ni plantejar. Per fer-ho hem d’estar una temporada amb la feina que volem deixar i buscar-cuidar els futurs clients, desitjant que Hisenda no et faci pagar per tenir dues feines, una com autònoma i l’altra d’assalariada, que no arriben a 100 euros mensuals.

Boomp3.com