PRETENDENTS

L’M. ens va informar l’altre dia a l’Ona i a mi que l’Ona té un pretendent. Un procurador dels jutjats que a vegades va a esmorzar amb l’M. a la cafeteria de l’Ona. Bé, la veritat és que l’M. li va ensenyar un dia la cafeteria i des de llavors, que si li va de camí (no molt sovint, també s’ha de dir) entra i fa un cafè. Així gaudeix de la vista, com li diem a l’Ona per riure. Però l’Ona no sap qui és. Diu que no l’ha vist mai, que no s’hi ha fixat. El procurador li comenta de vegades a l’M. que no sap què dir-li, que no es saluden. “Clar que no ens saludem, si no l’he vist mai jo!” I vinga a riure. Ara hem quedat que l’M. anirà al bar amb ell i li farà alguna indirecta a l’Ona perquè el vegi. I ara, ella no sap què fer. L’ha de saludar ara? Li ha de dir alguna cosa? Com pot saludar sense que es noti que no és la típica salutació de “adéu, gràcies per venir”? Si saluda el procurador pensarà que l’Ona sap alguna cosa? Perquè de moment l’M. està sent dissimulat i no li ha comentat que la coneix, que és una de les amigues de la seva xicota, simplement li diu que és una cafeteria que li agrada. I l’Ona riu nerviosa, perquè no sap què dir el proper cop que el vegi. Apart, no sap qui és.

Els Pets Tard