El meu cos necessitava més vacances. Així ho ha decidit. No en va tenir prou en els 4 dies de Setmana Santa que ha decidit, una setmana més tard agafar-se uns dies més de vacances. No és que hi estigui en contra, sinó fos perquè m'arrossego per casa com una ànima en pena.
La veritat és que per fer-ho bé, el meu cos va decidir començar les vacances en un cap de setmana. El meu cervell no el va obeïr i tant dissabte com dimenge (qui no ho faria, amb el sol que feia!) vaig sortir al carrer, vaig fer vermuts a bars a l'aire lliure, etc. tot i que a les 7 de la tarda ja tenia ganes d'anar al llit. Però vaig aguantar estoicament.
Dilluns ja vaig caure. Al llevar-me, amb intenció d'anar a treballar, no em va quedar altre solució que trucar a la feina. No tenia forces. Vaig arribar com vaig poder al metge. No hi sentia d'una orella.
I ara desitjo sentir plof! i que una orella respongui, abans que es tapi l'altra, que va pel camí... Potser si només tingués un encostipat fort estaria millor, però això de no tenir orella em fa perdre la direccionalitat de les coses...
2 comentaris:
Mira el costat positiu, ara tindras més temps per escriure al blog!
Millora't!
aix... ja ho he intentat, però tenia els ànims per terra...
Publica un comentari a l'entrada