PLOF?

Esternut. Plof. L’orella fa un soroll estrany seguit d’un dolor agut, fort. Ai! Però somric, el dolor dura uns segons i em dóna la impressió que amb dos o tres esternuts més s’acabarà el tap.
Esternut. Plof. Ai.
Mocar-me. Plof. Ai.
Tinc visita al mege i vaig contenta. Sembla ser que l’orella millora. Però res més lluny de la realitat. El metge m’explica que els meravellosos plof que jo sentia eren "trencaments petits del timpà" per deixar sortir aire i els Ai era la cura, com cicatritzaven. No m’haig de preocupar però la meva orella segueix tapada. Potser durant dues setmanes haig d’estar així.
I jo que estava contenta de sentir els Plof. Quan sentiré algo acompanyat de plof que em faci tornar a la vida normal? DE moment el que puc fer és anar a treballar, ja estic millor i puc fer vida normal Millor, començava a estar cansada d’anar del sofà al llit i del llit a la cuina. I sort de la TDT, que hi ha més canals per poder fer zapping i tenia una distracció, perquè mirar un programa sencer de la tele és quasi impossible. Si almenys fessin coses bones!