LA MERDA SE'NS MENJA

I de cop, s’obre la porta de casa i apareix l’M. cantant:



Jo estava asseguda al sofà, llegint una revista i passant l’estiu com podia. Me’l vaig mirar amb cara “i a tu què et passa avui?” Però vaig deixar que acabés de cantar sense dir res. No sé quanta estona va estar al passadís agafant valor i si el tallava a la meitat segur que no continuaria...

Quan va acabar em va donar un sobre: Dos bitllets d’avió a París! Però París només era la “parada i fonda”, parada a recollir us amics seus que viuen allà i que han llogat una caravana per quatre. Marxem a la Picardia francesa!

Això si que no m’ho esperava, ho portava molt amagat l'M., fins al punt que havíem decidit anar sobre la marxa, no fer plans i passar les vacances a casa o a casa d’algun amic, de festa major en festa major, d’excursió i senderisme a platgeta. El que ens vingués de gust al matí quan ens llevéssim o la nit abans d’anar a dormir. Ara faríem això però a França.