Passat Sant Jordi i
encara amb l’article de l’Ara a la ment comencen els bons
propòsits i els munts de lectura. No perquè arrassi les llibreries aquell dia
en busca de les novetats editorials, que també, sinó perquè al veure la
quantitat de llibres interessants començo a fer recolecta de llibres regalats,
comprats i guardats a la llibreria esperant el seu moment i en faig una
muntanya.
Llavors penso en els
que tenen la sort de tenir aquest espai de lectura del qual ens parla Jaume
Cabré, Mishima i altres. Sempre he desitjat tenir el meu racó. Triat per un
gat, que sempre trien els millors racons de la casa, i format per una butaca
individual i una tauleta rodona, plena de llibres, una bona llum i una tassa de
te fumejant.
No és que em falti lloc al pis per tenir-lo, fins i tot tinc
pensat on. El que em falta és l’estona per estar-m’hi. Per això sóc com en
Jaume Cabré, capaç de treure el llibre fins i tot a la cua del pa.
3 comentaris:
:)
Molt ben fet ;-)
Això provoca, a vegades, moltes vegades, anar carregada tot el dia amb un llibre esperant el seu moment per sortir :)
Publica un comentari a l'entrada