Després d’un cafè amb un company de feina avui he vist que tinc la feina assegurada. Amb aquest post em noto una mica cabrona, només pensar el que escriuré em sento malament però és la realitat. S’ha d’acceptar. Hem estat parlant de la gent que treballa amb nosaltres, el paper que tenim a l’oficina. És fàcil veure qui és imprescindible i qui no, i sap greu pensar-ho, però veus que hi ha gent més espavilada i gent que menys, gent que sap buscar recursos per actuar i gent que espera ordres. Per sort em puc considerar de les primeres, almenys en el què fa en les meves feines. Tenia por, fa unes setmanes, que un dels companys de feina em prengués competències. Jo he arribat més tard i ell té la confiança del cap sembla ser, i a vegades semblo que li vulgui treure la feina, pensant en com actuaria jo o creient que el que ell fa són temes que hauria de portar jo, però sense atrevir-me a demanar-ho.
En canvi avui, parlant amb aquest company, m’ho ha deixat bastant clar. Si crec que és la meva feina que ho faci perquè ja hem vist que aquest noi no avança gaire. I la veritat, ja toca a vegades ser una mica cabrona. Que la feina bé s’ho val i estem en crisis, ja vaig tenir la meva temporada sense feina i no tinc cap ganes de repetir.
boomp3.com
1 comentari:
Doncs sí que és un bon dia, sí.
Felicitats!! :-)
Publica un comentari a l'entrada