Bon Nadal i bones festes

Amb el Nadal ja passat, arriba el primer dilluns on treballar es converteix en estar assegut a la cadira, mirant l'ordinador, fregar-se la panxa i pensant: arribarà a baixar algun dia? I això que encara em queden tres celebracions més (Cap d'any, nit de Reis, dia de Reis...). Haig de pair el dinar de Nadal i el de Sant Esteve amb les meves respectives famílies (un any més m'he lliurat d'anar a casa l'M., però crec que ja s'acaba això... l'any que ve no hi haurà excusa que valgui). I pair el dinar d'empresa i el sopar post-caga tió.

Els dinars d'empresa sempre m'han fet una mandra especial. M'agrada perquè busquem un molt bon restaurant o posar-nos les botes gratuïtament. Però em sobra el moment del cafè, quan comencen els discursos de que macos som i que ve que ho fem. I aquest any s'hi han sumat els discursos de “hem d'innovar per sortir de la crisis”. L'M. també ha vingut al dinar, amb el seus companys d'oficina. Hem estat tot el dinar (potser la nota divertida) fent veure que ens coneixíem només d'haver compartit reunions. Com si no dormíssim junts! Però a ulls de la Lucía i d'altres companys de feina (per sort pocs) no podem dissimular. I ens somriuen misteriosament i amb complicitat.

Jo m'acaricio la panxa i també somric amb complicitat mentre miro la pantalla de l'ordinador.