Aquesta és l'expressió que s fa servir quan es descobreix o es veu un ocell nou, un que no havíes vist mai abans. Com que jo no sóc una aficionada als ocells doncs és una expressió que faig servir tot sovint, quan l'M. m'intenta ensenyar algun ocell. A vegades intenta també que endevini què és. Missió impossible. Aquest diumenge vam anar a veure ocells, a Can Cabanyes, prop de Granollers. La veritat és que em va convèncer la promesa de menjar un entrepà al Vienna després. Que fàcil és convence'm quan es tracta de menjar... La passejada és agradable i tinc la sort de ser tant novata amb això dels ocells (jo, que m'emociono només veïent ànecs (collverds naturalment), és que quan veig un ocell no em fa cap por dir el primer nom que em passa pel cap, o treure la guia que l'M. porta ben amagada a la motxilla i buscar què pot ser aquell animal alat que juga davant nostra. L'M. té un problema quan mira ocells, i és que li fa vergonya no reconèixe'ls a simple vista quan creu que són típics. I aquesta vergonya fa que no miri la guia davant d'altra gent. A mi m'és igual, no conec res i és una distracció quan estàs dues hores a una caseta mirant com un ocell es grata l'ala. I si l'encerto l'endevino!
Aquí teniu un dels ocells que vaig veure, i que gràcies a la guia sospito que és un bitxac comú...
Doncs ajuda'm! Després de la gran nevada de Barcelona, he vist prop de casa uns ocells que m'agradaria saber com es diuen. Són de la mida dels pardals, potser un pèl més grans, amb clapes blanques i negres. No caminen a saltirons. Com coi es diuen...?
Ei, Ínia. Tinc un altre dubte ornitològic...! Dimarts vaig veure un ocell que tampoc no sé com es diu. De mida, és més gran que la cuereta, però no tant com un colom. És de color marró tirant a fosc, força homogeni per ales, esquena i panxa. Té el bec de color taronja i les potes (em sembla recordar) negres. No camina a saltirons. A veure si també l'encerteu...!
Roba còmode, ordinador a la falda i cigarreta a la boca. No som els i les cries histèriques als concerts, tampoc tenim la por de ser grans i no tenir un futur clar, menys encara som la Generació X, no som ni la generació. Som els inquiets que no podem pagar un pis i que no sabem què farem quan acabem la carrera. Existeix la crisis dels 30 i la crisi dels 18 però i la dels 25? Per ningú existeix, potser excepte per mi. La crisis dels que acaben els estudis i no tenen feina, la crisis del que no sabem què fer, la crisis dels malpagats, dels becaris...
Sóc la Inia, tinc una vintena d'anys, visc sola en un piset enano d'una ciutat mitjana.
6 comentaris:
Ei! Bon any! :P
M'apunto el lloc aquest. Vull tornar a provar la fotografia d'ocells, a veure que tal :-)
Que maca la foto!
Petons!
Hola Inia!!
Gràcies per les teves felicitacions! Ara sembla que començo a tenir més temps per seguir els blocs, estava desconnectada del món!
Bonica foto del bitxac (!?)!!
Fins aviat!
Doncs ajuda'm! Després de la gran nevada de Barcelona, he vist prop de casa uns ocells que m'agradaria saber com es diuen. Són de la mida dels pardals, potser un pèl més grans, amb clapes blanques i negres. No caminen a saltirons. Com coi es diuen...?
Segona,
ho he preguntat i creiem que pot ser una cuereta blanca. T'envio un enllaç on en pots veure una en foto
A veure si és aquest! La veritat és que per la ciutat se'n veuen bastantes...
http://tincpardaletsalcap.blogspot.com/2009/01/concurs-fotogrfic-setmana-2.html
Bimbo! Moltes gràcies, Ínia! L'heu encertada! A partir d'ara, us heu convertit en els meus consultors ornitològics!
Ei, Ínia. Tinc un altre dubte ornitològic...! Dimarts vaig veure un ocell que tampoc no sé com es diu. De mida, és més gran que la cuereta, però no tant com un colom. És de color marró tirant a fosc, força homogeni per ales, esquena i panxa. Té el bec de color taronja i les potes (em sembla recordar) negres. No camina a saltirons. A veure si també l'encerteu...!
Publica un comentari a l'entrada