SORTIR AL CARRER

Estem a mitjans de gener, intentant superar l’allau de rebaixes i el fet de no trobar res interessant per comprar-me, i plantejant si aquest any hi haurà llista de bons propòsits. Crec que no. De moment, la única acció bona que he fet és disfrutar d’un cap de setmana. Sortir a sopar divendres amb la calma, llevar-me dissabte quan el llit em fa fora, vestir-me i passejar amb el cap en blanc pel parc. Dinar rampoines, que l’M. cuina molt bé amb les sobres, i passejar amb bici per la riera que porta al poble del costat.
Diumenge em vaig recuperar d’un sopar-cerveseta al sofà, mirant la pel•lícula cutre de la tarda i desitjant que no arribés dilluns. El dilluns tenia tanta feina que em vaig rebotar i no volia sortir del llit. Comença l’organització d’actes i el màrketing promocional. A la feina també estem de rebaixes, fem actes per vendre’ns.

RETORN A LA NORMALITAT

Recuperant-me de la tornada a la feina, accidentada després d’emocionar-me saludant a tothom però sense aixecar el cul de la cadira, a l’hora de dinar descobreixo que TV3 ha fet propòsits de nou any (jo encara no) i posa subtítols a les notícies. Ho deu fer pels sords però a mi, que dinar al menjador de l’edifici on treballo és com estar sord, m’és còmode. La gent ja pot xerrar que jo m’entero igual de les notícies. Això sí, demà hauré de seure una mica més aprop de la tele, que de lluny costa una mica de llegir.

A l’oficina bé, amb molts correus per llegir i molt poques ganes de treballar. Però com que tothom està igual anem comentant les vacances, els regals de reis (fent pase de models per ensenyar aquelles sabates noves, l’anorac...) i corrent per l’oficina per saludar el nou any amb la cadira del despatx, cadira amb 5 rodes, que em fan parar boja i ja han provocat un parell de blaus als genolls. Haig d’aprendre a frenar a temps o posar les mans, a fer revolts sense derrapar i a no agafar un atac de riure. No sí la tornada a la feina ha estat agradable, sobretot quan només hem tornat els pringats de secretaris i gent del “montón”. Els nostres caps tenen tres dies més de festa. Així dilluns ho tindran tot a punt per començar amb forces.

AMICS, INVISIBLES, LECTORS (3)

Fa un parell de dies llegia que l’Annna es queixava que tenia vistes anònimes, que no li deixaven cap missatge. Haig d’acceptar que jo sóc una d’elles. Per dues raons diferents. La segona perquè havia de documentar-me per fer un bon regal per l’amic invisible. La primera raó perquè la visitava silenciosament és perquè seguia les seves històries, llegia com es trobava perduda i decebuda, com el seu blog li servia de teràpia, o com en aquests darrers dies, trobava un noi que li feia el pes, que trobava interessant. Deixant-me en l’enigma. L’ha tornat a veure?

Demana un regal. Demana que aquest any sigui millor que el passat. Demana noves il•lusions. Però clar, des del meu pis petit no li puc solucionar. Només li puc oferir l’olor d’un cafè acabat de fer al voltant d’una taula. Per si s’anima a visitar-me de tan en tan tindrà la tassa preparada.


Prometo deixar-te algun missatge a partir d’avui.

AMICS, INVISIBLES, LECTORS (2)

Segona pista per l'amic invisible:

Escriure li serveix de teràpia i a nosaltres per conèixer una mica més una "urbanita" barcelonesa

I li agrada la bona música (avui la tria ella, la cançó)

AMICS, INVISIBLES, LECTORS

Després d'uns dies fora avui torno a casa. A passar fred. A veure com plou per la finestra. Però... qui ho negarà? Res com estar a caseta, al sofà amb la manteta, amb l'ordinador a la falda i repassant els blogs que segueixo i els que no, els que participen a l'Amic invisible i els que no, pensant com li puc dir a aquell/a blocaire que som veïns. Pensar en anar a fer un té calent a casa la Violette, picar a la porta d'en Doom per felicitar-li un bon Nadal, trist però bó igualment, escoltar bona música d'en Productes, descobrir que en Vier li agraden les meves lectures de Nadal (haig de confessar que ja l'havia llegit i sí, em va encantar), saludar des del tren que em porta cap a casa a l'Olenska, que baixa a València... intentar saber qui és el meu amic/amiga invisible llegint aquests missatges tant misteriosos que em deixeu i preparant una bona tassa de cafè (és molt cafetera, crec) a la blocaire que espio des de fa temps, que li regalaré amb una dosi de converses, buscant el nostre lloc en aquest món, soles o acompanyades...

Encara que tard, molt bon Nadal i sí, aviat per dir Bon any 2009! Espero que balleu sense parar la nit de cap d'any cançons com aquesta.

NADAL, FRED NADAL

Falten tres dies per començar vacances. Només tres dies. Amb ganes. Després hauré de treballar en dies que l’oficina està buida, ja que la majoria ha preferit agafar-se les vacances la segona setmana.
Però ens havíem de repartir i m’ha tocat. Vacances per fi. Vacances per rebaixar tensions, almenys és el que espero. Després tindré uns dies de soledat a l’oficina per arreglar temes pendents que vaig abandonant per “aquells dies de nadal”.
En Doom em comenta que hauria de posar-hi remei. Ja hi intento, ja, però quan dues persones són incompatibles i a més tenen aquell humor és difícil. El meu cap, que és borde com ell sol, hi està posant remei, separant els temes que portaven juntes aquestes dues feres i buscant nous socis. Per una vegada sembla que està posant pau d’una manera tranquil•la. Normalment quan ho fa és a lo bèstia, de males maneres i quan la situació està al límit. Encara que no ho sembli, a aquesta situació no hi hem arribat. Les dues feres no s’entenen treballant però a l’hora de fer bromes i oblidar la feina són d’allò més amics. Ara, fora de l’oficina segur que no intenten coincidir.
I jo espero les festes. Unes festes que em cansen, que no m’agraden, però alegre perquè és hivern i fa fred. M’agraden els nadals freds.

DIMISSIÓ

Dimissió. És el crit de guerra que es pot sentir des del meu despatx. Clar que al estar sola en un despatx fa que aquesta dimissió la cridi una persona en contra d’ella mateixa. Però sí, demano la meva dimissió. Demano la meva dimissió que espero que es faci efectiva ja, al mateix moment que la demani, en intentar posar pau entre dos lleons. No crec que aquestes dues feres que tinc com a companyes de feina s’entenguin mai. M’he convertit en la intermediària. Però com a intermediària m’enduc tots els cops. L’ase dels cops. Un lleó demana que comuniqui a l’altre lleó una cosa, l’altre lleó, com a fera que és i que es posa, em crida que què m’he cregut. Si no ho demano jo! Si ho demana l’altre. Però clar, la que és un gatet al costat de dos lleons serveix per parar els cops. Si els gats fan aquelles mirades tan tendres, qui li diria que no? I de gat passo a ser ase. Fins i tot i ha un moment que crec que em surten orelles de mentidera i tot.
Però com qualsevol animal, l’ase també dóna cosses. I la primera ha estat cridar DIMISSIÓ entre les quatre parets del meu mini despatx.

PD: No em funciona el boomp3. La cançó seria qualsevol de Whitte Stripes, la que més us agradi, us deixo triar.

PRETENDENTS

L’M. ens va informar l’altre dia a l’Ona i a mi que l’Ona té un pretendent. Un procurador dels jutjats que a vegades va a esmorzar amb l’M. a la cafeteria de l’Ona. Bé, la veritat és que l’M. li va ensenyar un dia la cafeteria i des de llavors, que si li va de camí (no molt sovint, també s’ha de dir) entra i fa un cafè. Així gaudeix de la vista, com li diem a l’Ona per riure. Però l’Ona no sap qui és. Diu que no l’ha vist mai, que no s’hi ha fixat. El procurador li comenta de vegades a l’M. que no sap què dir-li, que no es saluden. “Clar que no ens saludem, si no l’he vist mai jo!” I vinga a riure. Ara hem quedat que l’M. anirà al bar amb ell i li farà alguna indirecta a l’Ona perquè el vegi. I ara, ella no sap què fer. L’ha de saludar ara? Li ha de dir alguna cosa? Com pot saludar sense que es noti que no és la típica salutació de “adéu, gràcies per venir”? Si saluda el procurador pensarà que l’Ona sap alguna cosa? Perquè de moment l’M. està sent dissimulat i no li ha comentat que la coneix, que és una de les amigues de la seva xicota, simplement li diu que és una cafeteria que li agrada. I l’Ona riu nerviosa, perquè no sap què dir el proper cop que el vegi. Apart, no sap qui és.

Els Pets Tard

ICE GIRL

Un estudi científic publicat a la revista Science afirma que sostenir entre les mans una beguda freda o calenta influeix en la percepció que tenim dels altres. Així, aquells que aguantaven una tassa de cafè calent durant uns minuts van veure els altres més generosos i amables que els que ho van fer amb un cafè amb gel.

Ho he llegit avui. Tinc una tassa de té calent entre les meves mans glaçades, a mig centímetre dels meus llavis, calentant-me mentre miro per la finestra les gotes de pluja que cauen sense parar. Tot i la melancolia que pot donar aquesta imatge i la tristesa del temps somric contínuament i em sembla que la Lucía està més relaxada i amable que els darrers dies. El fet d’haver entregat també un informe a primera hora li ha fet canviar l’humor, i no porta ara, ja, l’estrès de les presses i les coses mal fetes. Potser avui seria un bon dia per llegir certes notes de premsa, llibres, entrevistes, etc. i pensar: doncs potser té raó l’home que es va jubilar als 40 anys...

Però mentre el baf m’enboira els ulls, només puc pensar: Potser Science tindrà raó però quan es tenen les mans calentes i a fora plou, tot es veu amb ulls més positius.

Boomp3.com

NO ÉS TAN FÀCIL

Fa uns dies van fer una entrevista a la ràdio a un home a qui han pre-jubilat i ha aprofitat per fer-se emprenedor.
Envejo a la gent que es pot plantejar treballar en la seva pròpia empresa però hem de tocar de peus a terra. No és tan fàcil. Si a mi em pre-jubilessin el meu sou seria tan baix que no podria pagar amb les indemnitzacions tots els deutes i amb la pensió buscar-me un nou negoci. Aquell home no sé a quin món viu però la majoria de gent que conec no tindria aquesta opció.
Buscar-se un negoci i tenir sort tampoc és tan fàcil. A vegades miro una pàgina web dedicada a emprenedors,. Les seves idees estan basades principalment en tecnologies informàtiques, un món que no entenc, i les idees que donen les tenen una de cada 100 persones. No és tan fàcil tenir una idea que funcioni i allà ho planegen com si sortissin com bolets, de cop et fas emprenedor. No, no ho veig així i que m’intentin vendre la moto m’emprenya.
M’emprenya veure que hi ha gent que viu en un món en que es pot plantejar pre-jubilar-se perquè les despeses queden cobertes amb la indemnització, tenir la idea genial i creure que és de tontos que no ho faci tothom. No és fàcil. Alguns no ens ho podem ni plantejar. Per fer-ho hem d’estar una temporada amb la feina que volem deixar i buscar-cuidar els futurs clients, desitjant que Hisenda no et faci pagar per tenir dues feines, una com autònoma i l’altra d’assalariada, que no arriben a 100 euros mensuals.

Boomp3.com

MAGRITTE

Com fa ja dos anys vaig permetre’m un capritx car (ostres, que car, però perquè no fan descomptes que realment siguin descomptes?) per anar a veure Cirque du Soleil. Aquesta vegada vaig veure Quidam i l’M. m’hi va acompanyar. Era la seva primera vegada amb Cirque du Soleil però és un gran fan de Circ Cric.
Molt més fosca que Alegria, Quidam és la història de la incomunicació, començant per una nena i els seus pares i acabant per la societat en general, sobretot la industrialitzada. Em van agradar molt les referències a Magritte i el seu surrealisme, així com els espectacles grupals, els vestuaris i la decoració.
L’escenografia és espectacular i saben treure profits dels recursos més bàsics: com fer malabars i acrobàcies amb cordes de saltar o com tenir un home que vigila que l’acròbata no caigui sense que es noti, fent-lo partícip de la coreografia.
Em va agradar, em va fer agafar idees per espectacles d’en Sam (si havia d’estudiar disseny jo) i també em va fer venir moltes ganes de veure Circ Cric, que segur que amb moltes diferències, també em fa somiar.

Boomp3.com

CRISIS, ALL I NEED

Ens bombardegen tot el dia amb notícies sobre la crisis. Esteu en crisis vosaltres? De moment ni l’Ona, en Sam i jo no ho hem notat. Potser pel tipus de feina que tenim. La Sara una mica. Treballa en una constructora i ja fa temps que ens parla de la baixada de construcció de noves vivendes. Com que també viuen de la construcció d’obra pública de moment van fent.
No ho he notat amb una disminució de feina, tampoc en el lloguer del pis (al contrari, crec que me’l pujaran!) i una mica amb el preu de les vivendes. Diuen que és el primer que es notarà que va malament i sí, en algunes revistes veig que els preus estan per sota del què estava acostumada aquest darrer any però què voleu que us digui, o jo demano molt o el que penso que és un pis “bé” per mi té un preu encara molt elevat. I no crec que demani gaire. L’Ona ha aprofitat per mirar de nou si troba un pis. Diu que els pisos que han baixat de preu continuen sent cars pel què són: antros o amb poca llum, sense balcó etc. Els pisos bons encara són cars, massa cars. La caiguda en picat encara no ha arribat. Però, arribarà? Com sempre sóc negativa, encara que hi ha qui m’intenta alegrar el dia, com aquest informe de idealista.com.
Espero que la crisis afecti al preu de la vivenda, s’ho mereixen després d’anys especulant, però en altres temes crec que no ens mereixem la crisis. No ens la mereixem els que portem anys treballant, els que cobrem misèries, els que sobrevivim com podem. Espero que faci reflexionar com es porten a terme les coses i vigilin, perquè el preu de la vivenda baixarà a canvi de pujar els lloguers i no crec que en sigui la solució.

Boomp3.com

TARDOR, FOTOGRAFIES, MODA

Ha arribat la tardor. Per celebrar-ho a la feina hem optat per fer una sessió fotogràfica. Després de certs dies preparant-ho i una mica de nervis (sempre em passa quan preparo una sessió o un acte) avui ha vingut el fotògraf. Ha vingut amb menys material del què m’esperava, la seva càmera i una pantalla per difuminar el flash. La raó no era tant per celebrar la tardor sinó per poder fer el disseny de la nova pàgina web. Volíem posar algunes fotografies del personal de l’empresa. Només utilitzarà una fotografia de cadascú però en deu haver fet unes 15 o 20 per cap. Aprofitant també que ve la tardor hem fet renovació de vestuari i tots veníem amb les millors gales de feina. Semblàvem ben bé grans executius.

Parlant de vestuari. Al venir la tardor també hi ha la maratoniana sessió de desfilades de moda. Tots els diaris, revistes etc. ensenyen els nous models de temporada però només a un diari parlen d’un tipus de moda. Sembla que sigui una gran lectora d’aquest diari quan no és cert, simplement que els tres articles que he vist sobre una model de talles grans els he vist publicats a aquest mitjà de comunicació en concret. Sí. Els felicito. Els felicito pel tracte que en fan, com si es tractés d’una cosa normal i corrent (ho hauria de ser) i també felicito a tots/totes les dissenyadores que busquen roba sexy, glamourosa o per anar per casa amb estil tot i ser talles “grans”. Espero que d’aquí a poc temps deixi de ser esporàdic trobar models, dissenyadores o diaris que en parlin.

Aprofitant la avinentesa poso una cançó d’una cantant “de talla gran”
Boomp3.com

AIRE

Aire. Necessitava aire. Respirar. He tingut com un neguit dintre meu els darrers dies que només ha parat quan he mogut un sofà, el sofà. Com si això pogués canviar les coses però ara els llibres respiren. Ho necessitaven. Diuen que les embarassades tenen l’efecte niu. Tots els mobles de l’habitació de la futura criatura, encara que no sigui la primera que tenen, han de ser nous. Jo no estic embarassada però l’efecte niu m’afecta. L’M. es passa més hores a casa que abans i alguna nit hi dorm. No pensa venir a viure encara. I jo vull reformar-ho tot. No per ell. Simplement reformar-ho. Continuaria sent el meu estil però llençaria la taula per comprar-ne una altra, canviaria de llit, pintaria una paret d’un color ben viu. No puc gastar tot el meu sou en mobles nous quan els que tinc estan bé i llavors, de moment, em conformo en traslladar-los de lloc. En un pis de 40m2. La respiració dels llibres ha estat el primer avís.

Boomp3.com

FESTIVALS

Aquest estiu, entre els dies que vam estar per casa, amb l’M. hi va haver un festival de música. El mal temps va fer que el concert al que volíem anar s’anul•lés per pluja. Ens vam quedar a casa, escoltant un disc a tot volum i imaginant-nos ser al concert. Evidentment no va ser el mateix. Aquest festival no es celebra a Barcelona, cosa que m’agrada, perquè així s’evita la centralització que hi ha generalment. És un festival massiu, en que l’ajuntament no està donant tot el suport necessari als organitzadors (un espai més adequat per exemple, que no molesti tant als veïns, espais més grans ja que hi va molta gent, etc.) i en el que els organitzadors a vegades sembla que es queixin per vici, per tenir un tracte preferent. Però tot i les disputes, contenta jo perquè es fa a la meva ciutat. Aquest final d’agost els organitzadors han decidit fer una versió petita del festival a Barcelona. Ha durat solament un dia. Ha estat un èxit. El que no m’agradaria és que es portés el festiva al Barcelona sota les excuses que tenen més bon rotllo amb l’ajuntament o que és una manera de fer-se grans. No. No hi estic d’acord. Tenia el seu encant fer-ho fora de Barcelona. Mostrava que no necessàriament Barcelona ha de ser el centre del món. I m’agradava. Això ara es perdrà? Espero que els organitzadors vulguin conservar aquest tret diferencial. Els de poble ens ho mereixem.

Boomp3.com

UNWRITTEN

Tornada de vacances. Tornada a la feina. Per sort fem mitja jornada durant l’agost i la tornada no se’m fa tan feixuga com m’esperava. Però sí trista. Tinc cinquanta correus per obrir i contestar però amb un dia i mig me’ls trec de sobre. La Lucía i en meu cap continuen una setmana més de vacances. Quasi sola a l’oficina aprofito per posar música de fons que m’animi una mica però les hores se’m fan llargues. Comencen els plantejaments de nou any, al setembre com sempre. Masses hores per pensar. Quan hi ha poca feina, quan ningú truca amb tot un matí vols acabar el dia, vols marxar a casa i desitges fins i tot que sigui dilluns que ve i que quan el teu cap torni et doni feina, molta feina. Vols tenir la sensació d’estressar-te. Això passa quan portes tres mesos (contant els dies de vacances) en que quasi totes les feines que tens les acabes en dues hores i la resta de dia es fa llarg. Sí, m’agrada l’estrès i ara no el gaudeixo.

Boomp3.com

VACANCES

Altra vegada sense internet. Tot perquè decideixo donar-me de baixa a un servei de telefonia, ja que després de la oferta inicial no m’interessa. Ho he provat durant uns mesos, haig d’acceptar que n’he fet servei, però puc viure sense ell i necessito els diners. He estat una setmaneta trucant cada dos dies (clar, la incidència tarda 48 hores a arreglar-se, però aquestes 48 hores es reprodueixen en cada nova trucada) fins que els hi he dit una mica borde que per la meva feina necessito internet. No és cert però si així puc solucionar alguna cosa. També em fot que després de la trucada em fan una enquesta valorant el servei. Els primers dies la contestava, bàsicament perquè les persones que m’han atès sempre han estat molt simpàtiques i no es valora si han arreglat el problema sinó com t’han atès. Ara penjo. Si els hi vaig valorant positivament l’atenció rebuda (elles no en tenen la culpa) podran fer una neteja de cara dient que el client està satisfet. I no és cert. Continuava sense internet aquest matí. Ara ha vingut el tècnic.

Una de les raons perquè volia internet és per dir-vos, com cada estiu que marxo uns dies de vacances. Res, de llangardaix total, una setmaneta al sud amb la família, una setmaneta a la costa brava amb l’M. i una setmaneta a la platja d’aquí. Si el temps es comporta (no com aquest juliol tant estrany) potser em poso morena i tot. Visca la mandra! I bon estiu a tots. Ens anem llegint.



boomp3.com

COMPANYIES

El dissabte, mentre la Sara disfrutava del seu somiadissim concert d’en Bruce Springsteen jo compartia taula amb els meus ex-companys de classe. Hagués canviat el sopar pel concert però la Sara va preferir compartir entrada amb altre gent i em repetia contínuament: no t’ho he proposat a tu perquè sabia que tenies el sopar i que era molt important per tu. Li perdono. Hi anava ben acompanyada. I jo al sopar vaig tenir unes sorpreses agradables. Primer el fet que els anys no van fer que hi hagués un ambient fred, distant, ens vam posar una mica al dia i anàvem xerrant d’allò que ens venia al cap, fent bromes i recordant alguna anècdota. La segona sorpresa va ser veure com hem canviat. Alguns són paletes, altres venedores, però hi ha més gent del que esperava que ha estudiat. Jo, de petita, anava a una escola de barri i sabia que seria una de les poques que seguiria els estudis i que no ho deixaria als 14 anys, o als 16. Però hem estat més dels que jo creia els que hem seguit els estudis, potser no universitaris però sí amb un mòdul. Una de les noies ha començat ara una carrera. Això em va fer sentir-me no com el bitxo raro, sinó amb simpatia per veure que hi ha qui vol canviar a millor. Tenia por també de discutir-nos per quina discoteca acabar, l’elecció va ser fàcil i era una discoteca que a mi m’agrada bastant. El que m’estranyava és que també va ser la més votada per gent que no hagués dit mai i que quan vam decidir variar i marxar a una altra hi ha qui es va voler quedar. No era el tipus de música que jo els hi recordava, de quan muntàvem discoteques a final de curs, amb certs moments molt maquineros. Al contrari, era patxanguera- rumbera. Potser no vaig veure l’Springsteen però vaig veure antics companys i vaig marxar molt més tard del que esperava, amb un somriure als llavis.

boomp3.com

UN BON DIA

Després d’un cafè amb un company de feina avui he vist que tinc la feina assegurada. Amb aquest post em noto una mica cabrona, només pensar el que escriuré em sento malament però és la realitat. S’ha d’acceptar. Hem estat parlant de la gent que treballa amb nosaltres, el paper que tenim a l’oficina. És fàcil veure qui és imprescindible i qui no, i sap greu pensar-ho, però veus que hi ha gent més espavilada i gent que menys, gent que sap buscar recursos per actuar i gent que espera ordres. Per sort em puc considerar de les primeres, almenys en el què fa en les meves feines. Tenia por, fa unes setmanes, que un dels companys de feina em prengués competències. Jo he arribat més tard i ell té la confiança del cap sembla ser, i a vegades semblo que li vulgui treure la feina, pensant en com actuaria jo o creient que el que ell fa són temes que hauria de portar jo, però sense atrevir-me a demanar-ho.
En canvi avui, parlant amb aquest company, m’ho ha deixat bastant clar. Si crec que és la meva feina que ho faci perquè ja hem vist que aquest noi no avança gaire. I la veritat, ja toca a vegades ser una mica cabrona. Que la feina bé s’ho val i estem en crisis, ja vaig tenir la meva temporada sense feina i no tinc cap ganes de repetir.

boomp3.com

CIUTATS AMIGUES DELS CIRCS

Sento veus que comenten que volen convertir la meva ciutat en Ciutat Amiga del Circ. És la resposta a l’acceptació majoritària del públic a un circ ambulant creat per joves de la ciutat, joves que van decidir unir els seus esforços i la seva passió per crear un petit circ. Assajaven en una casa okupa fins que els van fer fora. Ara es troben en un edifici que tiraran a terra properament. Els hi han promès habilitar un edifici perquè hi puguin assajar durant tot l’any.
També, aquest estiu es fan cursets de circ en una escola de teatre. Llàstima que els horaris no són molt bons (són horaris escolars) i que significa hipotecar-te totes les tardes, ja que són monogràfics diaris. M’agradaria provar-ho però no em veig tancada tot l’estiu. Quan acabin els cursos estan convidats a mostrar el què han après en una fira, on es convidaran més companyies de circ.
En Sam s’està plantejant fer alguna cosa per la fira. Jo ho envejo. El circ sempre m’ha agradat molt, generalment circ d’acrobàcies (Circle du Soleil) o clàssics com el Circ Cric, el circ que utilitza animals no és per mi. A vegades somio, somio en que sóc àgil per saltar, somio en que faig riure als nens, somio que veig la meva ciutat des del gronxador del trapezi. Després els meus peus toquen a terra de nou i em desinflo però alguna cosa queda en el meu subconscient que em fa pensar, la idea no està clara del tot però li dono voltes i més voltes. Com puc portar a terme aquesta petita llavor?


boomp3.com