Fa molt de temps, al principi d'aquest blog, vaig posar una foto d'una model i un escrit dedicat a ella perquè se sortia de les mides estandars. Era la Crystal Renn.
Avui al Periódico (curiós, crec que va ser també al Periódico que vaig veure el primer artile d'ella) anuncia que Mango l'ha fitxat pel nou catàleg. M'agrada que Mango sàpiga rectificar. Ja fa uns anys que em costa trobar roba de Mango que em vagi bé, i no em considero gaire més grassa que una model. Un dia hi vaig anar amb la meva cosina que més o menys és "talla gran" (com es a considera aquesta model). Va buscar un jersei i va demanar a la depndenta per la seva talla. La resposta va ser més o menys que estava grassa i que la roba per ella es venia a botigues especials. La meva cosina que no té pèls a la llengua li va contestar que s'arreglés la vista i que havia perdut una clienta mínim. Que a ella allà no la veurien més.
M'agrada que Mango vegi, encara que sigui per guanyar diners i clients, que la majoria de gent té talles més grans que les models. Potser ara hi podrem comprar.
· XL. Els Pets
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 2 setmanes
5 comentaris:
ostres, no la coneixia. encara que sigui per guanyar diners...
jo boicotejo mango ja fa una pila d'anys, farta de camises que se m'obrien a la pitrera, pantalons curts de tir (o tiro o com es digui) o estrets del cul i esbocats de cintura... enfi, roba feta per algu que te un cos totalment diferent del meu: llarg, prim i estret. són uns fonamentalistes i si no canvien les formes de la roba de poc servirà la model aquesta.
en tot cas, benvinguda sigui una dona model normal. no està grassa, ostres, és normal!
He sentit que Mango farà una línia de "talles grans", per això volien a la Crystal Ren. És que no n'aprendran mai!
quina tela... segueixo amb el boicot, i més que mai!
buufff... jo gaste una 42 i no "entre" en la roba de mango. De fet, fa anys que no entre a una tenda d´esta marca perquè clar, com que no sóc modelo ni esquelètica... uf! que rabia em fa això!
Doncs a mi això em va passar ja fa una pila d'anys a Stradivarius. Buscava uns pantalons, em sembla, i tot era més que petit. Jo vaig demanar a la dependenta si no tenien més talles d'un model de pantaló, i ella, una noia molt jove i més aviat inexperta, em va dir que no. Aleshores ma mare li va preguntar: "Però com és que no teniu talles normals?". És ben bé això. La anormalitat s'ha tornat la normalitat?
Publica un comentari a l'entrada