dissabte, de febrer 10, 2007

SER LA TIETA SOLTERA?


La Sara m’ha trucat, he quedat amb ella per anar a comprar roba. Ha decidit canviar el vestuari. Quina por que em fa!
Però quan hem quedat he entès que no volia canviar el seu vestuari, tenia ganes de parlar i necessitava roba per la feina. Renovació de vestuari de feina. Entrar a botigues de categoria amb la Sara fa certa vergonya: emprovar-se pantalons de fil, negre, de ratlles... amb unes botes Marteens, i una americana sobre les seves samarretes arrapades és com estar al carnaval. Però és com vesteix quan va a treballar. Sabates o botins negres, americana i pantalons prims, de pinça. Hi ha vegades que aprofita les corbates i també se les posa, tot i que li agrada més portar-les amb samarretes de tirants un dissabte a la nit. El seu cabell recollit normalment amb dos llapisos com els monyos xinos canvia per estar pentinat i sense recollir. Només manté el pearcing al llavi. Aprofito per mirar pantalons i americanes que no em compraré mai.
- Ai Inia, que crec que la vaig cagar de mala manera deixant-ho amb en Guiu.
- No comencem Sara!
- Amb el què amb dir-te Inia o amb en Guiu?
- Ja ho saps... no pots estar tota la vida arrepentint-te de deixar en Guiu... la vostra relació anava malament des de feia temps...
- Ja ho sé, però tot i que ara l’últim que vull és una relació seriosa, sospito que mai tindré una altra oportunitat!
- Doncs seràs la tieta soltera...
- Gràcies.
- De res. Però saps que no és cert. A més, qui vol un nòvio?
- Jo.
- Ostres Sara! Pensa! Sense complicacions, rotllos d’una nit...
- Sembles l’Ona... i m’estranya, tu que estàs penjada d’un desconegut i ets incapaç de deixar una relació que no porta enlloc... Tu parles de rotllos d’una nit? Tu que sempre busques algo més?
L’últim que volia era emprenyar-me. En part tenia raó, encara que no era moment per refregar-me per la cara la meva relació amb en Víctor. I a més, estàvem parlant de la seva amb en Guiu.
- Mira aquests pantalons Sara! Et quedarien molt bé amb l’americana negre...
He hagut de canviar de tema.
  • London calling. The Clash

4 comentaris:

Olenska ha dit...

ja...
Em fa rabia que eixa etiqueta li pese a molta gent. A vore, perquè s´ha de fer una cosa... forçar-la? És necessari arribar a casar-se? Hi ha gent que te altres aspiracions...

rhanya2 ha dit...

Inia...! explica, explica...

Inia ha dit...

És el que jo també crec olen_nska... crec que s'ha d'aprofitar les oportunitats i si és per uns mesos, una nitm, etc.. mira, benvingut sigui.

Ui Violette.... és que sempre em poo en merders... crec que hi poot haver més coses amb la gent amb qui em lio i al final és només això, un lio... crec que no sé triar!

Hanna B ha dit...

jo soc la tieta soltera i a molta honra eh??? :)
doncs nuse amb això dels rotllets, jo hi vaig acabar renunciant perquè em trastornaven més del que sembla i perquè el fet de que no hi hagi afecte en una relació m'afecta massa (serà cultural o serà hormonal o serà personal...)
total, que jo o grans passions o res, que les coses aigualides no em fan el pes. i estar sola és molt digne i enriqueix molt (slogan de tieta soltera)