Tornem-hi. Després d’uns dies de vacances, tres només, tornem a l’oficina. Només hi ha la meitat dels treballadors, els que no tenim fills podríem dir. La Lucía ha vingut i encara no entenc perquè. Fa hores que l’intento convèncer que marxi a casa i que ja m’encarrego jo dels seus temes. Està afònica. Té la grip. Es troba cansada i marejada. Però ha vingut. Era la única secretària que podia venir. Les altres tenien una bona excusa per no venir (dies de vacances...), ella estava apunt d’agafar la baixa quan la va trucar el cap. Havia de venir a treballar avui. Per força. Si no, no hi hauria ningú que fes la seva feina i era important. Es necessiten secretàries.
Jo vaig fent. Guardant tot el material de l’any passat que ja no em serveix. Guardant per a la història tots els actes que he estat organitzant. Preparant-me pels actes nous d’aquest any 2008. I mirant de reüll a la Lucía, que no la puc convèncer. No sé si està més afectada per la grip o pel tracte del seu cap cap a ella.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 2 setmanes
2 comentaris:
Estic segur que està més afectada pel tracte del seu cap... Quant malparit n'hi ha pel món.
El problema de tot això és que desprès no ho valoraran.
els caps que maltracten les secretaries i o subordinats es mereixen que els abandonin a la seva sort... que s'ho facin solets i se n'adonin una mica del que val la feina que tant poc valoren!
aix, quina rabia em fa aquest tema!
Publica un comentari a l'entrada