Normalment em queixo sobre l'apolítics que són els joves. Que no es mullen. Que passen de tot. Vull pensar que no és així. Però avui, l'endemà d'unes eleccions, em trobo cansada. Cansada d'estar a les 20h esperant que cantin els resultats a veure què ha passat. Cansada de posar qualsevol canal i que parlin de com van els sondejos, els resultats, etc. Cansada que l'endemà tot siguin debats a les ràdios sobre el mateix.
Sí, vaig votar. Sí, m'interessa qui ens mana i com ens mana. Però em cansen les baralles entre polítics i les discussions de mai acabar de qui ha guanyat perquè hem obtinguts x vots més que l'altre. Els cartells electorals es pengen 15 dies abans, a les 12 de la nit, corrents. I quan els treuen? Quan de temps més haig de passejar pel carrer amb les cares d'aquells que durant dos mesos (evidentment comencen molt abans del què toquen, les campanyes) m'han estat atabalant allà penjades?
Hem votat. Però no cal que estiguem tres dies seguits on la única notícia és saber si hi ha un diputat que balla o que no entra al congrés. Hi ha més coses al món. I si volen que ens impliquem en política no és aquesta la manera. I per adonar-me que el món continua girant escolto la cançó dels Pets que fa....
boomp3.com
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
2 comentaris:
Mai he entés els que diuen que són apolítics. Tot el que ens rodeja, tot el que fem és política. És impossible ser apolític... altra cosa és no voler calfar-se el cap.
A mi també em cansen les eleccions. Em cabreja vore les cares dels que "no m´agraden" somrient a cada cantonada del carrer o comentaris en els que m´agraden...
Com tu dius, ja vorem quant de temps duren les carotes penjades pel carrer...
En tot cas, no hem patit tant com altres cops...
Publica un comentari a l'entrada