dilluns, de febrer 20, 2012

Conciliació laboral

Ahir vaig llegir una carta al diari que agraïa a Gemma Mengual la feina feta durant aquests anys. Perfecte fins a aquest punt. Però li agraïa també que sabés deixar la “feina” de banda i dedicar-se a la família i al seu fill, ja que tal com estan els coses la conciliació laboral no existeix.

El dia abans, en una entrevista a la tele també a la Mengual va aparèixer un tweet que comparava lo bona mare que era ella, que plegava de la natació, comparant-la amb la Sáenz de Santamaria que continuava treballant, dos dies després de parir.

No sé què passarà amb la meva conciliació laboral, però tinc molt clar que vull continuar a la feina i intentar evitar una reducció de jornada. El que sí és que estic intentant demanar tenir menys temps per dinar i sortir puntual a les tardes, ja que de moment això no es compleix. Però el que em sobta més és a hores d’ara que encara es cregui que les dones/ mares han de ser les que deixen de treballar per dedicar-se als fills. No vaig poder sentir la Mengual però potser ho deixa per altres raons, potser té altres feines i no estarà quieta a casa fent de mare totes les 24h del dia, potser aprofita per obrir el negoci de les joies (em sona que havia estudiat disseny de joies.) Evidentment faci el que faci li desitjo molta sort però no entenc que es pugui criticar a una persona (i no m’agrada la Santamaria) perquè decideix continuar treballant després de ser mare, encara que sigui una feina que tregui moltes i moltes hores.

Potser la conciliació laboral no existeix però si no treballem per intentar tenir-la, no existirà mai. Hem de ser les primeres en lluitar, si és el que ens interessa, per tenir-la. I jo ho faré. L’M. ho farà. Perquè la conciliació laboral també és pel pare de la criatura.

5 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Justa a la fusta! Veig un cert pel de masclisme maquillat en aquestes afirmacions. Ja saps... La dona a casa amb la criatura i el pare a la feina...

Inia ha dit...

Oi que sí Doom? Hi va haver un moment que vaig pensar: res, que estàs més alterada del normal i veus fantasmes on no hi ha! Però dos comentaris de l'estil en mitja setmana....

segona ha dit...

Ínia, com deia l'Eva Piquer (que treballa i té 4 fills) de la conciliació tothom en parla, però ningú no l'ha vista per enlloc ;)
De tota manera, com diuen els Manel, de vegades ens en sortim. I jo, ¿què dic? Doncs... que t'agradarà aquest article!!
http://belolid.wordpress.com/2011/11/25/ni-bruixa-ni-heroina/

Inia ha dit...

Segona, moltes gràcies!
M'ha agradat :) i espero estar com els Manel i "a vegades sortir-nos'en"

Segona ha dit...

No dubtis que us en sortireu! I bàsicament, perquè no us quedarà altre remei ;))