Hi ha vegades que, per molt que una idea sigui bona i facis esforços per tirar-la endavant, la gent que t’acompanya en aquest viatge no t’ajuda. Això és el que ens ha passat aquests dies a la feina. Hem treballat per tirar endavant una col·laboració virtual en una xarxa social. Hem buscat animar a la gent a la col·laboració. Hem fet el possible. Però la gent no ens ha respost.
Avui m’han demanat clausurar un dels nostres grups a la xarxa social.
No m’ha estranyat, sabent que feia temps que intentàvem rebre resposta positiva, però tot i així sap greu veure que no has triomfat. Perquè, sí, dels fracassos també se n’ha de parlar. No sempre tot són èxits. No sempre les coses surten. I com sempre hem comentat amb el dinamitzador principal de l'oficina (ara se’n diu Community manager...) hi ha d’haver col·laboració de totes les parts, per molt que tu animis, si no hi ha resposta, fracassaràs.
Però això no farà que deixi d’animar, per altres bandes, a altra gent més disposada. L’experiència m’ha agradat i no em tanco la porta. Només una finestra.
2 comentaris:
Sap greu... Almenys ho has intentat i has donat tot de tu per tirar-lo endavant.
Ànims!
Sí, al principi m'ho vaig agafar una mica com a personal... com un fracàs meu...
Però si la gent no col·labora, jo no hi puc fer res. Ara, he après molt i preparada per repetir :)
Publica un comentari a l'entrada