Quan una amiga et truca dient que ho ha deixat amb el xicot després de cinc anys, què has de fer? El que vaig fer jo, agafar una mica de roba i anar a passar uns dies a casa seva.
La primera nit la volia animar i la vaig convèncer per sortir de festa. Li havia promès que durant els dies que estiguessim juntes no ploraria. Per això la importància de sortir de festa aquella nit. Per animar-la al màxim. Però la que es va animar vaig ser jo i encara no sé com vaig arribar a casa. El cansament barrejat amb l’alcohol havia estat un còctel massa fort per mi i l’endemà el cap m’explotava. Però veure a la Sara dormint al meu costat em reconfortava. Li podia veure serenor i alegria a la cara, si més no durant unes hores havia aparcat els seus problemes. Vaig decidir que era millor continuar dormint, desitjava amb totes les meves forces que el mal de cap marxés. Em pesava tot el cos i em sentia adolorida, amb ganes de vomitar, però alhora tenia l’estómac buit. Em vaig estirar de nou i em vaig tapar, el cap em donava voltes, però el meu cos també, intentant buscar una bona posició per dormir una mica més. No sé quantes hores més vaig dormir. Quan vaig obrir els ulls de nou la Sara no hi era. Em vaig aixecar. Vaig sentir veus a la cuina, la Sara i en Sam comentaven la festa de la nit abans. Els vaig saludar, tenia el cap més clar i molta gana.
La Sara i en Sam parlaven sobre la jugada de la nit anterior. L’Ona havia desaparegut a mitja nit, acompanyada naturalment. I a mi m’havien portat fins al llit. Havia caigut dormida al llit abans que ells tinguessin temps de reaccionar, em van treure les sabates, els mitjons i el jersei. La samarreta amb la que havia dormit feia pudor a fum, alcohol i suor. Vaig decidir buscar roba neta i anar a la dutxa.
La primera nit la volia animar i la vaig convèncer per sortir de festa. Li havia promès que durant els dies que estiguessim juntes no ploraria. Per això la importància de sortir de festa aquella nit. Per animar-la al màxim. Però la que es va animar vaig ser jo i encara no sé com vaig arribar a casa. El cansament barrejat amb l’alcohol havia estat un còctel massa fort per mi i l’endemà el cap m’explotava. Però veure a la Sara dormint al meu costat em reconfortava. Li podia veure serenor i alegria a la cara, si més no durant unes hores havia aparcat els seus problemes. Vaig decidir que era millor continuar dormint, desitjava amb totes les meves forces que el mal de cap marxés. Em pesava tot el cos i em sentia adolorida, amb ganes de vomitar, però alhora tenia l’estómac buit. Em vaig estirar de nou i em vaig tapar, el cap em donava voltes, però el meu cos també, intentant buscar una bona posició per dormir una mica més. No sé quantes hores més vaig dormir. Quan vaig obrir els ulls de nou la Sara no hi era. Em vaig aixecar. Vaig sentir veus a la cuina, la Sara i en Sam comentaven la festa de la nit abans. Els vaig saludar, tenia el cap més clar i molta gana.
La Sara i en Sam parlaven sobre la jugada de la nit anterior. L’Ona havia desaparegut a mitja nit, acompanyada naturalment. I a mi m’havien portat fins al llit. Havia caigut dormida al llit abans que ells tinguessin temps de reaccionar, em van treure les sabates, els mitjons i el jersei. La samarreta amb la que havia dormit feia pudor a fum, alcohol i suor. Vaig decidir buscar roba neta i anar a la dutxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada