En Sam ens havia portat a la seva discoteca preferida. Era una fàbrica antiga reconvertida en bar d’ambient encara que en Sam ens assegurava que hi havia tants gais com heteros. La veritat és que mai he arribat a saber què era en Sam. Semblava que en aquella discoteca se sentia com peix a l’aigua i coneixia a molta gent. Era normal, cada setmana hi anava. Però mai li he sentit cap comentari sobre els seus gustos sexuals. També és cert que dorm amb un altre noi a l’habitació i que per falta d’espai comparteixen un llit de matrimoni, però em costa veure’ls com a parella.
Vam estar tota la nit ballant música trance entre travestits i parelles que només reconeixies les seves tendències sexuals quan es petonejaven i abraçaven davant teu. Tot i això els podies considerar de la mateixa tribu, tallats en el mateix patró: roba ajustada ells, marcant els músculs enfortits durant hores al gimnàs i roba molt masculina elles. Moltes noies tenien una imatge andrògina, amb camises ajustades que marcaven la seva primesa i els pocs pits incipients, amb cabells molt curts.
Aquelles eren les nits d’en Sam. No les meves. Ens havia convençut per anar-hi. Per una nit no estava malament però no ho repetiria sovint. La Sara té una confiança cega a en Sam, potser ella sí que en sap alguna cosa sobre la sexualitat del noi. L’Ona disfruta amb aquestes nits boges i misteriosament sap reconèixer heteros d’homos, o almenys això semblava aquella nit. No sé amb quants homes va ballar i quants d’aquests van tastar els seus llavis carnosos. Jo m’ho mirava amb una cervesa a la mà. Segurament era així com aconseguia despertar-se cada diumenge amb un home al seu costat, home que després difícilment tornava a veure.
Vam estar tota la nit ballant música trance entre travestits i parelles que només reconeixies les seves tendències sexuals quan es petonejaven i abraçaven davant teu. Tot i això els podies considerar de la mateixa tribu, tallats en el mateix patró: roba ajustada ells, marcant els músculs enfortits durant hores al gimnàs i roba molt masculina elles. Moltes noies tenien una imatge andrògina, amb camises ajustades que marcaven la seva primesa i els pocs pits incipients, amb cabells molt curts.
Aquelles eren les nits d’en Sam. No les meves. Ens havia convençut per anar-hi. Per una nit no estava malament però no ho repetiria sovint. La Sara té una confiança cega a en Sam, potser ella sí que en sap alguna cosa sobre la sexualitat del noi. L’Ona disfruta amb aquestes nits boges i misteriosament sap reconèixer heteros d’homos, o almenys això semblava aquella nit. No sé amb quants homes va ballar i quants d’aquests van tastar els seus llavis carnosos. Jo m’ho mirava amb una cervesa a la mà. Segurament era així com aconseguia despertar-se cada diumenge amb un home al seu costat, home que després difícilment tornava a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada