Treballen com tu i viuen com tu. Estolten la mateixa música i tenen els mateixos problemes. l'única diferència amb la gent del carrer és que posseeixen uns sensors que s'activen quan els polítics fan electoralisme amb el dret de l'habitatge. Quan això passas'hi presenten i es fan sentir. Són l'Ona.
La primera part és el pimer paràgraf d'un article que ha sortit avui a l'ADN. No crec que l'Ona es manifesti vestida amb aquestes malles grogues i aquest modelet però es manifesta activament per tenir un habitatge digne. Com jo. Com la Sara. Com en Sam. Tots intentem buscar un lloc on viure que estigui en uns mínimes condicions sense haver de renunciar a disfrutar, a sortir, a passar-ho bé i viatjar.
No crec que canviïn gaire les coses després de les eleccions. Per això continuarem manifestant-nos, quan la SuperOna ens reclami. Ens veiem a la propera manifestació?
· En voz baja. La buena vida.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
2 comentaris:
Bufff!! el tema de l'habitatge està malament, malament. No sé ni com es solucionarà, ni si ho sabran solucionar, ni si podran solucionar-ho. M'agradaria pensar que ben aviat canviarà, però em costa creure-ho... :(
tots som pops !!!
Publica un comentari a l'entrada