Tenia preparada una sorpresa per demà però veig que aquesta és la meva setmana i no puc esperar. Avui he rebut el meu primer premi blocaire! Quina emoció!
Segons el que explica en Doommaster al seu bloc el premi Dardo “reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. I també “L’hi atorgo per què té un bloc molt personal i absorvent. És d’aquests que et llegeixes de cap a peus...” Sí? Quina il•lusió que pensis això de mi.
Només em deixen seguir la cadena nomenant cinc blogs però premiaré a aquelles persones que poden passar més desapercebudes tot i que els seus blogs són dels que més segueixo
Hanna B.Per ser-hi des dels meus inicis, amb pauses i retorns esperats. Perquè la seva vida de barcelonina desesperada em té captivada.
Productes de neteja. A qui espio tot i que ell no ho sap. Les seves petites reflexions i les dues fotografies diàries, petits detalls de la vida quotidiana, em fan somriure.
Olenska. Des de València intenta trobar el seu lloc al món, no para quieta i m’agrada com escriu, tan natural.
El barranc de l’Argentada. Per donar-li molts ànims i que segueixi endavant.
Primer segona. Per deixar-me seguir l’evolució de l’embaràs i els primers mesos del seu Quim. Quan té ja?
I altra vegada gràcies Doom, m’has fet emocionar!
5 comentaris:
moltes gràcies ínia!!! ets un solet!!
Gràcies tb :-)
Ens espiem.
Estic d´acord amb Doomaster. M´agrada molt com escrius, el que contes i les cançons que ens acompanyen mentres et llegim.
Jo vaig començar a llegir-te perquè em va encantar el titol: cotxes grans, pisos petits. Quina veritat!
I... moltes gràcies pel teu regalet :)
M'afalagues, Ínia! Tot i que el nom del meu blog és dos pisos més amunt, al "Tercer segona". Feia temps que no passava per aquí (ni per enlloc, argh!), i m'ha fet il·lusió trobar-m'hi. El Quim ja té un any i gairebé dos mesos, i és a punt a punt de començar a caminar sol. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada