Fa un parell de dies llegia que l’Annna es queixava que tenia vistes anònimes, que no li deixaven cap missatge. Haig d’acceptar que jo sóc una d’elles. Per dues raons diferents. La segona perquè havia de documentar-me per fer un bon regal per l’amic invisible. La primera raó perquè la visitava silenciosament és perquè seguia les seves històries, llegia com es trobava perduda i decebuda, com el seu blog li servia de teràpia, o com en aquests darrers dies, trobava un noi que li feia el pes, que trobava interessant. Deixant-me en l’enigma. L’ha tornat a veure?
Demana un regal. Demana que aquest any sigui millor que el passat. Demana noves il•lusions. Però clar, des del meu pis petit no li puc solucionar. Només li puc oferir l’olor d’un cafè acabat de fer al voltant d’una taula. Per si s’anima a visitar-me de tan en tan tindrà la tassa preparada.
Prometo deixar-te algun missatge a partir d’avui.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
2 comentaris:
Moltes moltes moltes gràcies Inia! Mmmm... ja sento l'olor del cafè!! ;)
Ens veiem per les "nostres cases"!
Ostres què fort! M'he enterat després que tenia un video amb el cafè!jajjajaj Què maco!!! Per cert, el teu pis serà petit... però ara, com a bona veïna, et convidaré a la meva terrassa :)
Publica un comentari a l'entrada