Des de fa dues setmanes que els dimarts em quedo a dinar a la feina, com habitualment, però acompanyada. A més no dinem al menjador comunitari sinó que anem a una sala de reunions amb els nostres tàpers. No, no penseu malament, no ve en M. a fer-me companyia.
La Lucía, la secretària de l'oficina, ha començat el que ella anomena "club de lectura".
Els dimarts ens trobem amb tres persones més de les oficines que hi ha al mateix edifici i xerrem amb anglès. Una de les persones, un home d'uns 50 anys, és anglès tot i que fa molts anys que viu aquí, i ens proposa temes per parlar. Així passem una hora llarga distreta. Per avui havíem de comentar un article aparegut a una revista catalana que es publica en anglès. Cada setmana ens envia deures, quina gràcia que em fa. Tot ell vesteix de vint-i-un botó, amb la corbata, l'americana, repentinat... en canvi és d'un humor anglès que no ho diríes mai, sembla bastant genïut a la feina i faria por tenir-lo com a cap. Però el primer dia es va presentar amb un termo ple de te. El comentari va ser: si fem anglès, hem de fer com els anglesos i beure te.
Com que va veure que la seva iniciativa no tenia molt d'èxit, ara porta un termo de cafè i un de te. Jo l'acompanyo amb el te.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 2 setmanes
3 comentaris:
Ha de ser un personatge d'allò més interessant- M'agrada la cultura anglesa :)
Oooohh, quina bona idea! això és un lue, poder practicar anglés sovint amb una persona nativa.
Jo que estic en procés de ser profe d'anglés cada volta tinc més ganes de poder-me dedicar ja i montar activitats aixina... ais!
Aprofita l'oportunitat and improve your English ;)
A mi també m'agrada la cultura anglesa. Va ser una de les raons perquè vaig acceptar la proposta de la Lucía, la secre de l'empresa.
Olenska, si pots fes classes de conversa. Jo ho trobo millor que una classe teòrica i si tinc dubtes ja tinc una profe extra d'anglès ;)
Publica un comentari a l'entrada