El dia del caos. O la setmana…
Fa una setmana se’ns va demanar si podíem enviar una presentació a una traductora per poder-ho traduir. Era la única feina que tenia. Però va optar per fer alguna modificació en la presentació. Deixar-la maca segons ella. Al cap de pocs dies ens enviava el ppt modificat. Després que el meu cap en fes una revisió em va demanar que hi afegís canvis i que li enviés de nou per poder-ne fer la traducció. Altra vegada el model que jo enviava era el model original, sense els canvis de disseny que ella havia fet.
Una setmana sencera sense resposta.
Una setmana de trucades i missatges sense contestar.
Ahir se li reenvia de nou la presentació i s’aconsegueix parlar amb ella. Qui demana els canvis? Jo o el meu cap? Perquè ella els canvis ja els ha fet. Li diem que la versió definitiva, amb l’ordre que ha d’anar etc és la versió que li enviem, l’únic que volem és que ho tradueixi i no faci canvis.
Aquest matí rebo una presentació. L’obro. És exactament la mateixa que fa una setmana. Res dels meus canvis. Al cap de poc truca per parlar amb el meu cap. Al no ser-hi parla amb mi. Tot i que li intento fer entendre que l’únic que volíem era que ho traduís, que no fes canvis de disseny diu que ella ha fet els canvis que li hem demanat a la seva presentació, no a la nostra. No baixa del burro.
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 2 setmanes
4 comentaris:
Arrrrrgggh!! Quina ràbia de gent!!!
Bentornada, guapa!! :-)
Aquesta gent realment fa molta rabia. Per què no es poden dignar a fer la seva feina i prou?
Com va tot? Fa molt de temps que no se sabia res de tu... :-)
Oi que sí? Ho hem deixat per impossible... He agafat la seva traducció i he modiicat jo mateixa la presentació. Però és que sinó no arribàvem a temps!
Doom: Entre vacances i la reentré no he tingut un moment per escriure... però us he anat seguint! Prometo donar més senyals de vida :)
waaaaaaaaaw...
Publica un comentari a l'entrada