Fa ja vuit anys (com passa el temps!) que em vaig manifestar pels carrers de Barcelona en contra de la invasió i guerra a l’Iraq. Vaig donar suport a la plataforma Aturem la guerra i i tinc el pòster penjat a una paret del meu minúscul pis. Ahir la plataforma Aturem la guerra es va manifestar de nou pels carrers de Barcelona. Jo no hi era. Aquesta vegada no tenien el meu suport. Es manifestaven en contra de la resolució de Nacions Unides per l’atac aeri a Líbia. Estic en contra de les guerres però...
Ells diuen que hi ha altres sortides, més diplomàtiques i que no signifiquen bombardejar el país. Segur que hi són? Segur que hi pot haver una sortida diplomàtica amb Gaddafi? Recordo que en una de les seves declaracions va dir que faria com Franco amb Madrid: aniria casa per casa. Si Gaddafi guanya la batalla la repressió serà molt dura, molt més del que està sent la guerra. Hi veieu una sortida diplomàtica? Jo no.
Just quan s’estava negociant com seria l’atac de les Nacions Unides a Líbia Gaddafi va declarar un alto al foc. Semblaven bones paraules per intentar evitar la resolució, però quin va ser el verdader resultat? Es va bombardejar Bengasi, la ciutat rebel.
La resposta de Gaddafi a les protestes dels seus ciutadans per demanar millores socials ha estat atacar-los i bombardejar-los. Segur que es pot arreglar via la paraula?
Aquesta vegada no he anat a la manifestació.
Aquesta vegada el meu suport a estat cap a una altra direcció.
Esperant que les coses millorin a Líbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada