Ahir vaig veure el 30 minuts sobre Islàndia. Visualització obligada. S’ha de mirar també, i comentar, que Islàndia és un país de relativament pocs habitants (una mica més de 300.000) i sempre és més fàcil de gestionar però també ‘ha de valorar el gran pas endavant que han sabut donar després de la crisis que els va afectar al 2008, amb la caiguda dels bancs.
Tot i els rumors que Islàndia era solvent i que no hi hauria problemes, els bancs van fer fallida. Islàndia es va haver de plantejar com afrontar aquesta crisis: primer punt a favor: "L'endemà de la caiguda, va tornar a sortir el sol" Amb positivisme es pot tirar endavant, sempre. I ho van saber fer: Es van reunir 25 ciutadans de peu per fer una nova constitució, que pengen a Internet perquè a través de les xarxes socials es comenti. Evidentment no tothom estarà d’acord amb aquests 25 ciutadans, ja va sortir l’exemple de com responien a les crítiques, però s’ha de saber respondre i veure què pensa la gent.
Dos de les persones que formen part d’aquest moviment han visitat Barcelona per parlar amb el col·lectiu dels indignats. Als indignats de Barcelona els vaig veure “joves” amb el mal sentit de la paraula: inexperts. M’agrada la idea que els joves es mobilitzin en política però des del principi que crec que és important mobilitzar-se no només en manifestacions sinó políticament. I aquesta és la reflexió que els hi van fer els islandesos: per aquesta raó han entrat en política, perquè son els polítics qui entren al parlament. Si el poble són els polítics poden canviar les coses.
Desviant-me una mica del tema també vaig veure la importància que tenen pels islandesos el territori, el medi natural on viuen, amb articles com “Els recursos naturals han de ser de propietat col·lectiva, ningú els pot adquirir” per evitar així malmetre el territori.
Pel què fa a nosaltres veig la cosa molt negra. Les eleccions s’acosten i no pinten bé, gens bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada