LEFT OF THE MIDDLE

Bé, les arribades a casa després d'uns dies fora sempre són com dir: Benvinguda a la rutina! I trobar-te el correu atraçat, missatges al contestador i la nevera buida...
Després d'estar tres hores asseguts terra, entre les motxilles, per falta de lloc, i amb una calor al·lucinant i asfixiant al tren, arribem a casa. Correu? No hi ha ni un simple paper de propaganda... el telèfon de casa sense missatges, deu ser perquè mai el fem servir, sempre amb el mòbil, i la nevera... és l'únic element que et demostra realment que has estat de vacances uns dies: BUIDA! I el poc que queda està caducat. La olor és repugnant. Bé, millor retirar-se cap a l'habitació, deixar-se caure al llit i demà ja serà un altre dia.
És al llit on començo a fer una llista mental de les coses que haig de fer: anar a comprar, netejar la nevera, quedar amb els amics! Agafo el mòbil i truco primer de tot a l’Ona. On deu ser?
- Ona? Sóc la Virgínia! Com va tot per aquí?..... Estaves dormint? Si són les 4 de la tarda!... Festa? Ahir? M'ho imagino, tu sempre de festa!.... Res, que ja estic aquí i haig d'anar a comprar quatre coses al centre, t'apuntes?.... Sí?.... A les 6 a l'estació?.... Ens veiem.
Ho veieu que fàcil?


Left of the middle (Natalie Imbruglia)