ON THE RADIO

Les 6. L'estació de tren. Com si tingués ganes de tornar a veure-la. Però està a prop de les botigues i és un bon lloc per quedar. L’Ona ja arriba, no fa gaire mala cara, però porta el cabell recollit de qualsevol manera i vesteix amb el primer que deu haver trobat a l'armari i unes ulleres fosques que li dissimulen els ulls de son, tot i això va elegant, com sempre... però així és ella.
- Per on comencem?
Entrem al supermercat, per on hem de començar si no? L’Ona ha agafat un carro que fa anar de bòlit pels passadissos i esquiva com pot les iaies. Jo vaig agafant el menjar que necessito perquè la meva nevera torni a estar plena, o el que es diu plena. Que l'economia tampoc està per molts trotes. Tampoc compraré moltes coses, ja se sap, pasta, salses, cerveses, vi, fruita i verdures (que després la mama es queixa...) i carn per congelar. Marxem amb tres bosses i la meva motxilla plena.
- Com han anat les vacances?
- Com vols que vagin? Fatal, aborrides... He sortit quasi cada nit, allà, al bar, com sempre, a prendre algo però la meitat dels dies estava quasi sola i no hi havia cares noves. És avorrit quan sempre veus a la mateixa gent! Apart d'això... hem quedat de tan en tan amb en Sam, ja té nova obra i l’està preparant, ja saps com és. Entrem aquí?
Miro a quina botiga es refereix. Una botiga de roba interior? Segur que vol algun conjunt nou, o simplement xafardejar les noves tendències de roba.
- Com vulguis, però no molta estona, que haig de deixar el menjar al congelador abans que sigui massa tard.

On the radio (Nelly Furtado)