FEVER

No sé a quina hora hem arribat a casa... no volia ni mirar el rellotge, però només entrar al portal de baix ja he vist a la Sara. Estava asseguda a les escales, amb el cabell revoltós, fumant un cigarret i esperant-nos.
Hem pujat cap a casa i les he fet passar. Mentre guardava les coses a la nevera he repartit un parell de cerveses i ens hem assegut a la cuina a xerrar. La Sara tampoc havia fet res per les vacances i sabent que avui arribava jo ha llogat una pel·lícula i l'ha portat. Ens estirem al sofà i enxufem el vídeo. Es connecta el canal musical on apareixen uns nois de disset anys més o menys, cantant una versió xunga de "Grease". L’Ona es posa a cantar i quan la mirem estranyats i mig rient per aquest "arrebato" diu com si fos la cosa més normal del món que aquesta cançó li encanta. Continua cantant.
- Perdoneu, podem fer un sacrilegi i posar pause un segon? És que no puc més, tinc molta gana. Voleu un tros de pizza? N'hi ha a la nevera i la posaré al forn.
- N'hi haurà prou amb una? Si no n'hi ha més em fas un entrepà si us plau?
- En Zeppo no surt oi en aquesta pel·lícula?
- No, ell ho va deixar abans. A més els famosos són els altres tres....
- I com és que t'has decidit per "Una nit a la opera", Sara?
- Els diàlegs són brutals! Hi ha escenes molt bones i quasi durant tota la pel·lícula rius! Apart d'això, m'ha semblat una bona idea per passar la última nit de vacances.
La Sara és així, a vegades pot sorprendre. Li encanten les pel·lícules, antigues, modernes, mudes... és igual, però no ho diries quan la veus per primera vegada, amb els pantalons gastats i una o dos talles més grans, la camisa de màniga curta per fora arrapada, les bambes i el cabell despentinat. S'aixeca, recull els plats del sopar, es calça.
- Bé, Ona vols que t'acosti a casa? He vingut amb la moto.
- Quina pressa tens? Ens podem quedar a dormir aquí, oi Ini?
Si hi ha una cosa que no suporto és que em diguin Ini... però ja se sap, els amics mai faran cas d'aquestes coses, si et posen un sobrenom, difícilment te'l trauran. Per bona sort no el fan servir sovint. Em dic Virgínia, és un nom llarg i és fàcil que es busquin diminutius: Ini, Inia... Virgi... Bé, aquest últim millor oblidar-ho. Inia potser és el que accepto més fàcilment.
- Com vulgueu, jo m'aixecaré aviat. Què heu de fer demà?- Ja veig que se m’apalancaran a casa i no hi ha qui les faci marxar! Avui no siusplau, que estic rebentada i m’agradaria dormir. Que l’Ona es quedi significa xerrar fins a les tantes de la nit!
- Jo tinc classe a les 12. No sé si hi aniré. Però no et preocupis, marxaré aviat i t'ho deixaré tot recollit. Et quedes Sara?
- No, jo marxo a casa. Ens veiem demà. Nanit a tots, no sigueu dolentes aquesta nit...
Sembla que sigui la seva frase preferida "no sigueu dolentes". Després de fer-nos un petó a la galta a cada una mirem com marxa amb la seva motoreta carretera enllà. Despleguem el sofà i busquem un sac.
- I què? No tens res a explicar? No pot ser! Deu dies a casa els pares i no expliques res?
Això és el que em referia de l’Ona.
- No res, com cada any, tota la família junta fent el paperet... hem estat tres dies a la platja, a casa d’uns amics dels pares.
- A la platja, ara? Amb el fred que fa!
- Bé, tenen una casa aprop de la platja i ens van convidar un dia. Sempre hi anem a dinar però és molt avorrit, només hi ha els pares, els seus amics, i jo fent el paperot.


Fever (Marah)