Ups... primer de tot, ho sento per la foto. Veig que ha desaparegut...
Avui he tingut roda de premsa. Estic destrossada, porto tot el matí corrent amunt i avall per preparar la sala de premsa, decorada i perfecte, atenent totes les trucades de periodistes que volen saber l'hora i si hi ha canvis, etc., així com els periodistes que no poden venir i truquen demanat informació. No puc respondre jo! No en sé res, bé, no sé la versió oficial!
La roda de premsa ha anat molt bé. Hi havia tota l'empresa espiant com el nostre cap explicava la seva versió dels fets: L'ajuntament ha modificat una norma municipal ja que el bufet ha reclamat per activa i per passiva que vulnerava els drets dels ciutadans. Res de l'altre món, sobre els aparcaments i les zones blaves. Però el bufet s'ho ha agafat com un èxit personal. No estàvem de celebració però quasi ens faltava l'ampolla de cava. Jo que no tinc cultura de club, de sentir-me unida en un grup en el que tothom combrega amb les idees de l'empresa, que només ho veig com una feina com una altra, em costa entendre l'emoció de veure que ens han fet cas. No crec que sigui un èxit nostre, ni que l'ajuntament s'ha fet enrera perquè el bufet és important i els hi trauria poder. No combrego amb aquests poders. Per això per mi la celebració era més de cara enfora que de cara endins.
Us deixo la música que faig servir quan treballo. El jazz clàssic, com a música de fons, em va ideal
boomp3.com
Els trenta-nou esglaons. John Buchan
Fa 3 setmanes
4 comentaris:
és curiós... al principi de llegir-te m'havies semblat totalment integrada i compromesa amb la vostra causa empresarial. De vegades pot passar que t'hi involucris sense ni adonar-te'n... i no crec pas que no sigui bo. Però potser m'equivoco. ;)
Violette, extranyament m'encanta la meva feina, difruto treballant on estic. Però m'ho agafo com una feina. Sí que és bo involucrar-se i ho intento, però a vegades em costa. Segurament és "politiqueix" i no en sé. Crec que no som el centre del món, l'empresa. Però continuo disfrutant amb la feina.
No sé si m'he explicat...
Una cosa així com que treballes per viure, no vius per treballar, no?
Salutacions!
felicitats per la part que et toca!! jo m'identifico amb el que dius, també m'involucro en la meva feina, en fer-la el millor que puc (tot i que no m'encanti), però identificar-me amb l'empresa i els seus triomfs i estratègies i projectes, aqui ja no arribo. tampoc em sembla estrany, és nomes feina! si ens identifiquessim tant amb l'empresa seriem una mena de sectaries perilloses..
Publica un comentari a l'entrada