Ja que últimament faig més de secretària que d’una altra cosa he pensat que també podria escriure la carta als reis del meu cap.
Ara que tinc uns dies de descans i relax volia demanar-vos una sèrie de regals, no tant materials com de paraules per començar en bon peu una altra vegada a treballar.
El primer regal que us voldria demanar és una mica d’humilitat: Humilitat per acceptar els meus errors, per trucar al proveïdor al que li vaig dir de tot per perdre documents importants i que aquesta setmana, netejant papers he trobat dins un calaix, humilitat per saber acceptar que els que m’envolten coneixen el que fan i com ho fan, humilitat per felicitar els meus subordinats, directament a ells, no esperar que algú de fora vingui per fardar de quins treballadors més eficients que tinc. Dir-ho de tan en tan a ells també acompanya a un bon ambient laboral.
El segon regal que m’agradaria demanar és una rebaixa de la hipocresia. No és necessari dir per telèfon amb una gran rialla lo simpàtic i amable és el meu client per penjar i dir que mai havia conegut ningú tant pesat. Tampoc és necessari fer un gran somriure als meus subordinats i preguntar per la seva vida quan no m’escoltaré la resposta.
El tercer regal és acceptar que no sóc el millor en tot. Els meus subordinats no són millors que jo, ni m’arriben a la sola de la sabata, ho hem d’acceptar [no es pot rebaixar tant l’home! ] però els altres advocats fan una feina tant bona com la meva, no sóc un expert en tot i ens necessitem entre tots.
El quart regal és més especial. Una bicicleta. O dues. Una bicicleta per deixar el cotxe a casa i assaborir la passejada i no arribar de tan mal humor perquè no puc aparcar enlloc. La segona per una de les meves treballadores, la Virgínia [just la que us està escrivint] perquè no hagi d’agafar aquell autobús que de tan mala llet la posa perquè ha d’entrar amb empentes i de la qual surt disparada perquè tothom baixa a la mateixa parada que ella.
El primer regal que us voldria demanar és una mica d’humilitat: Humilitat per acceptar els meus errors, per trucar al proveïdor al que li vaig dir de tot per perdre documents importants i que aquesta setmana, netejant papers he trobat dins un calaix, humilitat per saber acceptar que els que m’envolten coneixen el que fan i com ho fan, humilitat per felicitar els meus subordinats, directament a ells, no esperar que algú de fora vingui per fardar de quins treballadors més eficients que tinc. Dir-ho de tan en tan a ells també acompanya a un bon ambient laboral.
El segon regal que m’agradaria demanar és una rebaixa de la hipocresia. No és necessari dir per telèfon amb una gran rialla lo simpàtic i amable és el meu client per penjar i dir que mai havia conegut ningú tant pesat. Tampoc és necessari fer un gran somriure als meus subordinats i preguntar per la seva vida quan no m’escoltaré la resposta.
El tercer regal és acceptar que no sóc el millor en tot. Els meus subordinats no són millors que jo, ni m’arriben a la sola de la sabata, ho hem d’acceptar [no es pot rebaixar tant l’home! ] però els altres advocats fan una feina tant bona com la meva, no sóc un expert en tot i ens necessitem entre tots.
El quart regal és més especial. Una bicicleta. O dues. Una bicicleta per deixar el cotxe a casa i assaborir la passejada i no arribar de tan mal humor perquè no puc aparcar enlloc. La segona per una de les meves treballadores, la Virgínia [just la que us està escrivint] perquè no hagi d’agafar aquell autobús que de tan mala llet la posa perquè ha d’entrar amb empentes i de la qual surt disparada perquè tothom baixa a la mateixa parada que ella.
3 comentaris:
Genial! Tant de bo la poguessis enviar! I que el reis la llegissin... i que fossin mags de veritat!! Perquè un dia tu marxaràs d'aquí, però en el teu lloc treballarà una altra persona que haurà de suportar el que aquest home no canviarà mai.
PS: Tu també ets au de nit, eh Inia?
Te raó la violette, tant de bo la poguerem enviar... i que poguera ser cumplida!!!
La meua carta d´enguany va per eixe camí també... lo material és relativament més fàcil d´aconseguir (si no es pixa molt alt, clar)
2na intromissió del dia.
Pel que llegeixo, al teu cap li fa falta una altra coseta per venir content al matí que no has demanat. Crec que, amb ella, allò del mal humor li pasaria bastaaaaant.
Publica un comentari a l'entrada